Recorregut Falles d’Especial Sagunt 2014

En aquest article vull fer un petit anàlisi de les falles de Sagunt, no vaig tindre la sort de poder gaudir-les totes, més tenint en compte que l’agrupació no la formen únicament falles de la localitat saguntina sinó que s’inclouen també altres pobles del Camp de Morvedre. Actualment existeixen tretze falles al nucli històric de la població i quinze al de la platja, a les quals hem de sumar dos falles més, una a Gilet i altra a Faura. D’eixa forma, estem davant d’una comarca amb trenta comissions repartides en diferents nuclis i poblacions que em va dificultar molt la meua elecció de visita. Al final vaig optar per veure les falles del nucli del port a on aquests últims anys s’han localitzat totes les falles d’especial. Un nucli on justament a l’any 1927 es donava origen a la festa fallera de la ciutat, a partir d’un grup d’amics que construïen ells mateixos el monument a l’eixir de la coneguda fàbrica siderúrgica que va fer créixer el nucli marítim de manera considerable.  

Després d’aquesta xicoteta ressenya històrica, que prompte espere ampliar amb un article dedicat a la història fallera de Sagunt, voldria contar-vos el meu recorregut, centrat només en les falles d’especial. M’agradaria deixar clar que no menyspree les falles d’altres seccions i menys a Sagunt on hi ha falles molt importants, com la falla El Mocador o la falla Santa Anna situades ambdues al nucli històric, que aporten molt de valor a la nostra cultura i llengua amb llibrets que han aconseguit importants premis pel seu ús del valencià i pels continguts tant valuosos dels mateixos. A més els seus monuments sempre tenen una personalitat pròpia que mai et deixa indiferent.

L’exercici passat a Sagunt hi hagué cinc falles grans a la secció especial que a continuació passe a comentar donant els meus arguments sense voler ofendre a ningú amb la meua humil opinió que pot ser molt diferent a la resta, una de les coses que enriqueix la nostra festa, sempre caracteritzada per una forta pluralitat en la qual caben totes les formes d’entendre-la.

FALLA LA MARINA

L’artista que plantava a la demarcació era Antonio Verdugo, artista de la mateixa ciutat saguntina que plantava debutant eixe mateix any a la secció especial de València, concretament a la falla Malvarrosa.  Sorprèn, i prou, la pujada tant important del mateix ja que al Cap i Casal no era molt conegut, només solia plantar una o dos falles cada any que militaven en seccions modestes, fins que al 2013 arribà a Bisbe Amigó – Conca plantant a la secció 1B i aconseguint un bon sèptim premi, fet que influiria amb la decisió de la falla Malvarrosa per a la seua contractació. A Sagunt l’artista si que és molt més conegut, ja que ha plantat sis anys a la falla El Palleter participant any rere any a la secció especial i aconseguint un primer premi. La falla La Marina també portava confiant amb ell dotze anys consecutius però sempre a seccions més baixes assolint primers premis, ninots indultats i sobretot molts premis a la millor pintura. Aquest any, La Marina apostava com mai pel monument i arribava a la secció especial amb molta il·lusió.

La falla es troba en una plaça xicoteta encaixonada per nombroses cases d’una o dos plantes que et tanquen la vista de la falla fins que no la tens al davant teu. Aquesta fisonomia dona al cadafal una sensació màgica que recorda a la que es sent quan entres a la falla Plaça del Pilar de València, no perquè es semblen; sinó pel moment inoblidable que et fan viure aquestes falles en places encaixades entre carrers estrets. El primer que destaquem és l’alçada, possiblement ajudada per les cases que envolten la placeta, però encara així, és difícil trobar una falla de la comissió amb aquestes mides; i més tenint en compte que es tindríem que remuntar a l’any 1998 de la història de la falla per a trobar un premi a la millor falla de Sagunt precisament l’any del seu cinquanta aniversari.  No hem d’oblidar que participaven per primera vegada a especial des de que al 2002 tornaren les seccions a les falles del Camp de Morvedre. El gran ninot central del remat, un mag que sosté una bola del món, destaca per un bon modelat i una pintura més que excel·lent. Les figures que acompanyen al remat tenien interessants formes i línies modernistes. Respecte a la pintura dir que predominen colors forts a la part principal del remat i més suaus i clars, com blaus i blancs, a la resta de la falla; així l’artista vol ressaltar, amb èxit, el centre del cadafal. Per criticar alguna cosa, els ninots que formen la base queden un poc pobres, sobretot per la banda de davant, afermat pel gran remat. Encara així, no es pot deixar de comentar un espectacular ninot en la part posterior d’una xica amb un acabat molt cuidat amb colors nets i ben definits.

Considere, el monument, un dels millors plantats a la ciutat de Sagunt aquests últims anys, això si; com era d’esperar el jurat faller no ho va veure d’eixa manera i li va atorgar un quint premi, l’últim de la secció. Almenys si que van reconèixer la bona pintura i els guardonaren amb aquest premi que es concedeix a cada secció, prou curiós; com una falla amb la millor pintura de la secció obté l’última posició.

EDUARDO MERELLO

La falla Eduardo Merello, situada en una de les avingudes principals de la ciutat va tindre com  artista Rafa Cheli, un artista poc conegut a la ciutat de València per les poques falles plantades, només tinc constància de dos  al 2010, encara que per al 2015 ja es va coneixent algun projecte per al Cap i Casal, que el més segur vindrà motivat pels bons resultats a localitats com Dénia, el seu poble natal, Elda i; com no, Sagunt, a on els seus majors èxits han estat localitzats a aquesta falla. Dos primers premis a la secció especial de Sagunt als anys 2011 i 2013 fan aventurar que l’artista tindrà una àmplia carrera els pròxims anys. A més, l’arribada de Cheli a la falla ha coincidit en la millor època respecte als premis, sorprèn que l’any 2015 no haja sigut renovat.

En aquesta falla voldria fer un apunt, ja que no és la primera vegada que infravalore una al començar a veure-la per la part posterior, fet que en no poques ocasions et porta a traure conclusions errònies i precipitades. I allò va ser el que em va passar, vaig creure que la falla era molt més menuda i menys completa de l’habitual i, no era així. Sospite que eixa creença vindria un poc provocada per l’ample de l’avinguda i també pels edificis alts que no estan presents si mires la falla per davant però si mirant-la per darrere.

Prompte vaig percebre que era un anàlisi equivocat de la falla, el acabat era prou bo, la pintura tampoc defraudava i la sàtira estava present al voltant de tot el monument. A la façana del cadafal es podia contemplar un remat encertat amb uns dinosaures, amb un to còmic, coronant-lo i donant-li un equilibri considerable. La falla ambientada en l’època medieval tenia bona part del remat principal situat a una altura inferior, d’eixa manera l’artista vol aconseguir, i en la meua opinió ho aconsegueix, donar-li una conformació oberta baix per a omplir una gran avinguda que sempre pot minorar el treball.

El més destacat, en la meua opinió, va ser la crítica, la qual seguia un bon guió i era prou sarcàstica, cosa que s’agraeix en un temps a on pareix que està característica fonamental s’ha deixat un poc de costat. Cridava molt l’atenció una crítica de RTVV, possiblement la més agressiva amb el tancament de la nostra televisió pública. El més sorprenent va ser un cartell amb la frase “El poble valencià ni oblida ni perdona” que imitava una esquela dedicada a la mort de Canal 9; amb l’edifici de RTVV al fons i una partida de escacs fent una clara al·lusió al  govern valencià i acusant-lo de deixar als valencians cecs i muts.

Els premis van acompanyar, no es va aconseguir el primer però almenys si que es va considerar el bon treball fet i se li atorgà un segon.

FALLA PLAÇA RODRIGO

La falla Plaça Rodrigo, al igual que Eduardo Merello i el Palleter, és una vella coneguda d’especial. Des de la retornada de les seccions no ha deixat de participar a la màxima categoria. A més, coincidint en aquesta retornada, la falla ha estat creixent de manera molt accentuada. Tant ha estat el creixement que des de l’any 2002 s’ha convertit en la que més vegades ha copat el primer premi, un total de sis. Per això no és d’estranyar que la falla sigui una de les més atractives i visitades de la localitat saguntina. Encara així, tampoc podem passar per alt que aquests últims anys està tenint més problemes per a que arriben els bons premis, l’emergència de la falla Victòria i els alts pressupostos dels veïns de la falla Merello estan donant algun mal de cap a esta comissió.

Per això, al 2014, apostaven fort i fitxaven als Germans Gómez Fonseca, molt coneguts a la ciutat de València i encara més a la d’Alacant d’on venien justament de guanyar el màxim guardó d’especial amb la foguera Foguerer Carolines. La seua participació a València ha sigut sempre a seccions més discretes, en canvi a Alacant, si que se’ls ha vist en moltes ocasions a la secció especial i inclòs a la plaça de l’ajuntament. Fets que no són pocs per a que els fallers de la comissió del port estigueren prou entusiasmats amb els artistes.

També és important comentar la ubicació, com ve ens indica el seu nom es troba a una plaça, però la falla no es planta dins de la mateixa sinó en un extrem, en un dels carrers estrets que la rodegen. Aquest carrer s’uneix amb un altre, pel qual en no poques ocasions ha entrat la falla degut a les grans envergadures del seu volum i la ínfima mida de l’emplaçament. Aquest any no anava ser menys i la falla va tornar a entrar de nou.

Vaig tindre la sort de poder apropar-me un dia a la plantà de les falles de Sagunt, coincidint amb un matí plujós i poguí observar com avançava aquesta falla, el sofriment per part dels artistes es podia notar a l’ambient i els plàstics van ser els propietaris del carrer. Afortunadament, es va poder plantar sense que la pluja afectés massa al monument.

Dit açò, ens trobem davant d’una falla 100% Fonseca. Els artistes ens transporten als contes de Disney amb un remat que ja s’havia pogut veure en alguna ocasió a demarcacions d’altres ciutats, això si, a la Plaça Rodrigo, amb mides més importants. A la part central, detectem un castell molt de la marca Fonseca amb la bruixa de la Bella Dorment i coronat per un drac i un cavaller que amb la seua espasa subjecta a un cavall donant-li al cadafal un cert equilibri. Les figures que envolten la falla venen caracteritzades per cares rosades i redones que es van reduint mentre arribes a  l’altura dels seus ulls. La pintura té fortes tonalitats jugant molt amb blaus i morats per a donar-li un sentit fosc.

La comissió es va haver de conformar amb un tercer premi empatat amb la falla el Palleter. El jurat tornà a donar premis compartits que no es van entendre molt bé, ja que és difícil que en una competició de falles no es troben diferències entre ambdues. Jo si les vaig trobar i no entenc de cap manera l’empat. Coses de jurats...

FALLA LA VICTÒRIA

Possiblement la falla que més ha crescut en aquesta última dècada. Si algú ens haguera dit l’any 2004 que la falla la Victòria anava a guanyar al 2014 el primer premi, li haguérem considerat com un boig. Aquell any, baixaven fins a una secció quarta (la més modesta que trobàvem a Sagunt) i els fallers de la comissió comentaven que abandonaven el seu emplaçament habitual a l’Avinguda Camp de Morvedre perquè consideraven que plantaven un monument massa humil per a ocupar una de les principals artèries de la ciutat. No eren pocs els que pensaren que aquell any no s’havia plantat i és que la falla es traslladava a una petita plaça, al costat de l’avinguda, rodejada per edificis alts i arbres prou amples que dificultaven la seua vista. Allò ja anava anunciant que la comissió estava passant moments molt complicats, ni el primer premi a la secció va evitar la desolació i la falla va desaparèixer al 2005. Notícia molt trista, ja que estaven davant d’una falla històrica que plantava des de l’any 1972. Per sort, la extinció va ser més “un any sabàtic” i al 2006 va tornar amb energies renovades. Tant va ser així que van canviar de nou a la seua ubicació a l’avinguda ,i ja l’any 2012 la falla va entrar a especial.

L’artista que els plantava era Francisco Fuentes que forma part del gremi d’artistes de Borriana i és molt conegut a la província de Castelló ja que ha plantat en tots els pobles importants que es celebra la festa; Borriana, Benicarló i Vall d’Uixó. A València també han arribat els seus treballs i, a Sagunt on està aconseguint molts bons premis, concretament a la falla la Victòria. Després d’una magnífica falla plantada l’any passat que va quedar en un més que bo segon premi, l’artista aquest any ens endinsava en l’antic Egipci amb una falla que van veure a la secció especial de València l’any 2009.

Si que és veritat que les mides, adaptades al pressupost, foren un poc inferiors a les de la falla d’especial de la capital. El remat el formaven quatre grans figures amb un bon acabat. Els ninots eren capaços de transmetre expressions de manera molt adequada i els colors que predominaven eren els rosats, daurats i blancs. El més destacable de la falla va ser la crítica, molt centrada amb la segregació del nucli marítim de la ciutat, un tema polèmic i molt present a les falles. Cal recordar que a l’origen de la festa saguntina ja es va poder veure la primera crítica local que girava al voltant de les diferències dels dos nuclis.

La falla donava la campanada i arravatava l’hegemonia aconseguida per les falles El Palleter, Eduardo Merello i Plaça Rodrigo aquests últims anys. I es que haurien de remuntar-nos fins l’any 2001 per a trobar un primer premi que no haguera caigut en una de les tres comissions esmentades anteriorment i és que esta falla és d’anunciar, el poguérem veure l’any anterior de la seua desaparició i ho visquérem l’any passat amb un bon segon premi que ens indicava que estaven en el seu màxim esplendor i prompte ho sabríem.

FALLA EL PALLETER

El Palleter no es va quedar curt i també va apostar pel monument, per això, fitxaven a Alejandro Santaeulalia. Ja només escoltar el cognom sabem que estem davant d’un prestigiós artista que ha plantat falles grans i infantils a la secció especial de València. La comissió prescindia de l’artista Antonio Verdugo que plantava falles a aquesta comissió des de l’any 2008 i, per tant, també abandonaven l’estil més innovador i “modern” que el caracteritzen i ara retornaven a un estil més barroc amb el que van obtenir els seus majors èxits (tres primers premis seguits entre 2003 i 2005). Els membres de la comissió depositaven una gran il·lusió amb el nou artista que venia de guanyar junt a Vicent Llàcer el primer premi a la secció 1A de València. La il·lusió es va transformar en satisfacció ja que l’artista els presentava la mateixa falla amb la que havia aconseguit eixe premi.

Desgraciadament, la falla va ser la que més problemes va tindre en la plantà. Al presentar un monument amb volums prou considerables, es va haver d’avançar el muntatge del cadafal amb tant mala sort que els efectes d’una tromba d’aigua van can fer mal el remat. Vaig acudir aquell matí de la tromba a la falla i poguí observar els desperfectes de la pluja. El remat estava constituït per una barca en la que s’acumulava i filtrava l’aigua, provocant una gran quantitat de goteres davall d’aquesta. En la pintura també hi havia molts problemes, en alguns llocs s’havia alçat i en altres s’escorria complicant molt els treballs de millora. Es podien detectar cares de preocupació entre els artistes i els membres de la comissió. 

Sembla mentida que després de tots els desperfectes nomenats, la falla, pocs dies després pogué plantar un gran monument llevat d’alguns xicotets problemes de pintura que no ocultaven el talent d’Alejandro Santaeulalia. El que més cridava l’atenció era l’alçada i composició, més de sis figures formaven el remat. Un remat que ens oferia un cert risc, trobaven dos mariners en la part superior d’un masteler sostinguts pràcticament en l’aire. Tant era l’equilibri que la inclinació dels mariners et portava a passar pràcticament per baix d’ells. La part inferior era de les mes completes de la secció especial jugant molt amb la sàtira i amb una crítica d'actualitat nacional.

Finalment, la falla va obtenir, com hem comentat abans, un tercer premi empatat junt a la Plaça Rodrigo.