En aquest article
vull fer un petit anàlisi de les falles de Sagunt, no vaig tindre la sort de
poder gaudir-les totes, més tenint en compte que l’agrupació no la formen
únicament falles de la localitat saguntina sinó que s’inclouen també altres
pobles del Camp de Morvedre. Actualment existeixen tretze falles al nucli
històric de la població i quinze al de la platja, a les quals hem de sumar dos
falles més, una a Gilet i altra a Faura. D’eixa forma, estem davant d’una
comarca amb trenta comissions repartides en diferents nuclis i poblacions que
em va dificultar molt la meua elecció de visita. Al final vaig optar per veure
les falles del nucli del port a on aquests últims anys s’han localitzat totes
les falles d’especial. Un nucli on justament a l’any 1927 es donava origen a la
festa fallera de la ciutat, a partir d’un grup d’amics que construïen ells mateixos
el monument a l’eixir de la coneguda fàbrica siderúrgica que va fer créixer el
nucli marítim de manera considerable.
Després d’aquesta
xicoteta ressenya històrica, que prompte espere ampliar amb un article dedicat
a la història fallera de Sagunt, voldria contar-vos el meu recorregut, centrat
només en les falles d’especial. M’agradaria deixar clar que no menyspree les
falles d’altres seccions i menys a Sagunt on hi ha falles molt importants, com
la falla El Mocador o la falla Santa Anna situades ambdues al nucli històric,
que aporten molt de valor a la nostra cultura i llengua amb llibrets que han
aconseguit importants premis pel seu ús del valencià i pels continguts tant
valuosos dels mateixos. A més els seus monuments sempre tenen una personalitat
pròpia que mai et deixa indiferent.
L’exercici passat
a Sagunt hi hagué cinc falles grans a la secció especial que a continuació
passe a comentar donant els meus arguments sense voler ofendre a ningú amb la
meua humil opinió que pot ser molt diferent a la resta, una de les coses que
enriqueix la nostra festa, sempre caracteritzada per una forta pluralitat en la
qual caben totes les formes d’entendre-la.
FALLA LA MARINA
L’artista que
plantava a la demarcació era Antonio Verdugo, artista de la mateixa ciutat
saguntina que plantava debutant eixe mateix any a la secció especial de
València, concretament a la falla Malvarrosa. Sorprèn, i prou, la pujada tant important del
mateix ja que al Cap i Casal no era molt conegut, només solia plantar una o dos
falles cada any que militaven en seccions modestes, fins que al 2013 arribà a Bisbe
Amigó – Conca plantant a la secció 1B i aconseguint un bon sèptim premi, fet
que influiria amb la decisió de la falla Malvarrosa per a la seua contractació.
A Sagunt l’artista si que és molt més conegut, ja que ha plantat sis anys a la
falla El Palleter participant any rere any a la secció especial i aconseguint
un primer premi. La falla La Marina també portava confiant amb ell dotze anys
consecutius però sempre a seccions més baixes assolint primers premis, ninots
indultats i sobretot molts premis a la millor pintura. Aquest any, La Marina
apostava com mai pel monument i arribava a la secció especial amb molta
il·lusió.
La falla es troba
en una plaça xicoteta encaixonada per nombroses cases d’una o dos plantes que
et tanquen la vista de la falla fins que no la tens al davant teu. Aquesta
fisonomia dona al cadafal una sensació màgica que recorda a la que es sent quan
entres a la falla Plaça del Pilar de València, no perquè es semblen; sinó pel
moment inoblidable que et fan viure aquestes falles en places encaixades entre
carrers estrets. El primer que destaquem és l’alçada, possiblement ajudada per
les cases que envolten la placeta, però encara així, és difícil trobar una falla
de la comissió amb aquestes mides; i més tenint en compte que es tindríem que
remuntar a l’any 1998 de la història de la falla per a trobar un premi a la
millor falla de Sagunt precisament l’any del seu cinquanta aniversari. No hem d’oblidar que participaven per primera
vegada a especial des de que al 2002 tornaren les seccions a les falles del
Camp de Morvedre. El gran ninot central del remat, un mag que sosté una bola
del món, destaca per un bon modelat i una pintura més que excel·lent. Les
figures que acompanyen al remat tenien interessants formes i línies modernistes.
Respecte a la pintura dir que predominen colors forts a la part principal del
remat i més suaus i clars, com blaus i blancs, a la resta de la falla; així l’artista
vol ressaltar, amb èxit, el centre del cadafal. Per criticar alguna cosa, els
ninots que formen la base queden un poc pobres, sobretot per la banda de
davant, afermat pel gran remat. Encara així, no es pot deixar de comentar un
espectacular ninot en la part posterior d’una xica amb un acabat molt cuidat
amb colors nets i ben definits.
Considere, el
monument, un dels millors plantats a la ciutat de Sagunt aquests últims anys,
això si; com era d’esperar el jurat faller no ho va veure d’eixa manera i li va
atorgar un quint premi, l’últim de la secció. Almenys si que van reconèixer la bona
pintura i els guardonaren amb aquest premi que es concedeix a cada secció, prou
curiós; com una falla amb la millor pintura de la secció obté l’última posició.
EDUARDO MERELLO
La falla Eduardo
Merello, situada en una de les avingudes principals de la ciutat va tindre
com artista Rafa Cheli, un artista poc
conegut a la ciutat de València per les poques falles plantades, només tinc
constància de dos al 2010, encara que
per al 2015 ja es va coneixent algun projecte per al Cap i Casal, que el més
segur vindrà motivat pels bons resultats a localitats com Dénia, el seu poble
natal, Elda i; com no, Sagunt, a on els seus majors èxits han estat localitzats
a aquesta falla. Dos primers premis a la secció especial de Sagunt als anys
2011 i 2013 fan aventurar que l’artista tindrà una àmplia carrera els pròxims
anys. A més, l’arribada de Cheli a la falla ha coincidit en la millor època
respecte als premis, sorprèn que l’any 2015 no haja sigut renovat.
En aquesta falla
voldria fer un apunt, ja que no és la primera vegada que infravalore una al
començar a veure-la per la part posterior, fet que en no poques ocasions et
porta a traure conclusions errònies i precipitades. I allò va ser el que em va
passar, vaig creure que la falla era molt més menuda i menys completa de
l’habitual i, no era així. Sospite que eixa creença vindria un poc provocada per
l’ample de l’avinguda i també pels edificis alts que no estan presents si mires
la falla per davant però si mirant-la per darrere.
Prompte vaig
percebre que era un anàlisi equivocat de la falla, el acabat era prou bo, la
pintura tampoc defraudava i la sàtira estava present al voltant de tot el
monument. A la façana del cadafal es podia contemplar un remat encertat amb uns
dinosaures, amb un to còmic, coronant-lo i donant-li un equilibri considerable.
La falla ambientada en l’època medieval tenia bona part del remat principal
situat a una altura inferior, d’eixa manera l’artista vol aconseguir, i en la
meua opinió ho aconsegueix, donar-li una conformació oberta baix per a omplir
una gran avinguda que sempre pot minorar el treball.
El més destacat,
en la meua opinió, va ser la crítica, la qual seguia un bon guió i era prou
sarcàstica, cosa que s’agraeix en un temps a on pareix que està característica
fonamental s’ha deixat un poc de costat. Cridava molt l’atenció una crítica de
RTVV, possiblement la més agressiva amb el tancament de la nostra televisió
pública. El més sorprenent va ser un cartell amb la frase “El poble valencià ni
oblida ni perdona” que imitava una esquela dedicada a la mort de Canal 9; amb
l’edifici de RTVV al fons i una partida de escacs fent una clara al·lusió al govern valencià i acusant-lo de deixar als
valencians cecs i muts.
Els premis van
acompanyar, no es va aconseguir el primer però almenys si que es va considerar
el bon treball fet i se li atorgà un segon.
FALLA PLAÇA
RODRIGO
La falla Plaça
Rodrigo, al igual que Eduardo Merello i el Palleter, és una vella coneguda
d’especial. Des de la retornada de les seccions no ha deixat de participar a la
màxima categoria. A més, coincidint en aquesta retornada, la falla ha estat
creixent de manera molt accentuada. Tant ha estat el creixement que des de
l’any 2002 s’ha convertit en la que més vegades ha copat el primer premi, un
total de sis. Per això no és d’estranyar que la falla sigui una de les més
atractives i visitades de la localitat saguntina. Encara així, tampoc podem
passar per alt que aquests últims anys està tenint més problemes per a que
arriben els bons premis, l’emergència de la falla Victòria i els alts
pressupostos dels veïns de la falla Merello estan donant algun mal de cap a
esta comissió.
Per això, al 2014,
apostaven fort i fitxaven als Germans Gómez Fonseca, molt coneguts a la ciutat
de València i encara més a la d’Alacant d’on venien justament de guanyar el màxim
guardó d’especial amb la foguera Foguerer Carolines. La seua participació a
València ha sigut sempre a seccions més discretes, en canvi a Alacant, si que
se’ls ha vist en moltes ocasions a la secció especial i inclòs a la plaça de l’ajuntament.
Fets que no són pocs per a que els fallers de la comissió del port estigueren
prou entusiasmats amb els artistes.
També és
important comentar la ubicació, com ve ens indica el seu nom es troba a una
plaça, però la falla no es planta dins de la mateixa sinó en un extrem, en un
dels carrers estrets que la rodegen. Aquest carrer s’uneix amb un altre, pel
qual en no poques ocasions ha entrat la falla degut a les grans envergadures
del seu volum i la ínfima mida de l’emplaçament. Aquest any no anava ser menys
i la falla va tornar a entrar de nou.
Vaig tindre la
sort de poder apropar-me un dia a la plantà de les falles de Sagunt, coincidint
amb un matí plujós i poguí observar com avançava aquesta falla, el sofriment
per part dels artistes es podia notar a l’ambient i els plàstics van ser els
propietaris del carrer. Afortunadament, es va poder plantar sense que la pluja
afectés massa al monument.
Dit açò, ens
trobem davant d’una falla 100% Fonseca. Els artistes ens transporten als contes
de Disney amb un remat que ja s’havia pogut veure en alguna ocasió a
demarcacions d’altres ciutats, això si, a la Plaça Rodrigo, amb mides més
importants. A la part central, detectem un castell molt de la marca Fonseca amb
la bruixa de la Bella Dorment i coronat per un drac i un cavaller que amb la
seua espasa subjecta a un cavall donant-li al cadafal un cert equilibri. Les
figures que envolten la falla venen caracteritzades per cares rosades i redones
que es van reduint mentre arribes a
l’altura dels seus ulls. La pintura té fortes tonalitats jugant molt amb
blaus i morats per a donar-li un sentit fosc.
La comissió es va
haver de conformar amb un tercer premi empatat amb la falla el Palleter. El
jurat tornà a donar premis compartits que no es van entendre molt bé, ja que és
difícil que en una competició de falles no es troben diferències entre ambdues.
Jo si les vaig trobar i no entenc de cap manera l’empat. Coses de jurats...
FALLA LA VICTÒRIA
Possiblement la
falla que més ha crescut en aquesta última dècada. Si algú ens haguera dit
l’any 2004 que la falla la Victòria anava a guanyar al 2014 el primer premi, li
haguérem considerat com un boig. Aquell any, baixaven fins a una secció quarta
(la més modesta que trobàvem a Sagunt) i els fallers de la comissió comentaven
que abandonaven el seu emplaçament habitual a l’Avinguda Camp de Morvedre
perquè consideraven que plantaven un monument massa humil per a ocupar una de
les principals artèries de la ciutat. No eren pocs els que pensaren que aquell
any no s’havia plantat i és que la falla es traslladava a una petita plaça, al
costat de l’avinguda, rodejada per edificis alts i arbres prou amples que
dificultaven la seua vista. Allò ja anava anunciant que la comissió estava
passant moments molt complicats, ni el primer premi a la secció va evitar la
desolació i la falla va desaparèixer al 2005. Notícia molt trista, ja que
estaven davant d’una falla històrica que plantava des de l’any 1972. Per sort,
la extinció va ser més “un any sabàtic” i al 2006 va tornar amb energies
renovades. Tant va ser així que van canviar de nou a la seua ubicació a
l’avinguda ,i ja l’any 2012 la falla va entrar a especial.
L’artista que els
plantava era Francisco Fuentes que forma part del gremi d’artistes de Borriana
i és molt conegut a la província de Castelló ja que ha plantat en tots els
pobles importants que es celebra la festa; Borriana, Benicarló i Vall d’Uixó. A
València també han arribat els seus treballs i, a Sagunt on està aconseguint
molts bons premis, concretament a la falla la Victòria. Després d’una magnífica
falla plantada l’any passat que va quedar en un més que bo segon premi,
l’artista aquest any ens endinsava en l’antic Egipci amb una falla que van
veure a la secció especial de València l’any 2009.
Si que és veritat
que les mides, adaptades al pressupost, foren un poc inferiors a les de la
falla d’especial de la capital. El remat el formaven quatre grans figures amb
un bon acabat. Els ninots eren capaços de transmetre expressions de manera molt
adequada i els colors que predominaven eren els rosats, daurats i blancs. El
més destacable de la falla va ser la crítica, molt centrada amb la segregació
del nucli marítim de la ciutat, un tema polèmic i molt present a les falles.
Cal recordar que a l’origen de la festa saguntina ja es va poder veure la
primera crítica local que girava al voltant de les diferències dels dos nuclis.
La falla donava
la campanada i arravatava l’hegemonia aconseguida per les falles El Palleter,
Eduardo Merello i Plaça Rodrigo aquests últims anys. I es que haurien de remuntar-nos
fins l’any 2001 per a trobar un primer premi que no haguera caigut en una de
les tres comissions esmentades anteriorment i és que esta falla és d’anunciar,
el poguérem veure l’any anterior de la seua desaparició i ho visquérem l’any
passat amb un bon segon premi que ens indicava que estaven en el seu màxim esplendor
i prompte ho sabríem.
FALLA EL PALLETER
El Palleter no es
va quedar curt i també va apostar pel monument, per això, fitxaven a Alejandro
Santaeulalia. Ja només escoltar el cognom sabem que estem davant d’un
prestigiós artista que ha plantat falles grans i infantils a la secció especial
de València. La comissió prescindia de l’artista Antonio Verdugo que plantava
falles a aquesta comissió des de l’any 2008 i, per tant, també abandonaven
l’estil més innovador i “modern” que el caracteritzen i ara retornaven a un
estil més barroc amb el que van obtenir els seus majors èxits (tres primers
premis seguits entre 2003 i 2005). Els membres de la comissió depositaven una
gran il·lusió amb el nou artista que venia de guanyar junt a Vicent Llàcer el
primer premi a la secció 1A de València. La il·lusió es va transformar en
satisfacció ja que l’artista els presentava la mateixa falla amb la que havia
aconseguit eixe premi.
Desgraciadament,
la falla va ser la que més problemes va tindre en la plantà. Al presentar un
monument amb volums prou considerables, es va haver d’avançar el muntatge del
cadafal amb tant mala sort que els efectes d’una tromba d’aigua van can fer mal
el remat. Vaig acudir aquell matí de la tromba a la falla i poguí observar els
desperfectes de la pluja. El remat estava constituït per una barca en la que
s’acumulava i filtrava l’aigua, provocant una gran quantitat de goteres davall
d’aquesta. En la pintura també hi havia molts problemes, en alguns llocs
s’havia alçat i en altres s’escorria complicant molt els treballs de millora. Es
podien detectar cares de preocupació entre els artistes i els membres de la
comissió.
Sembla mentida
que després de tots els desperfectes nomenats, la falla, pocs dies després
pogué plantar un gran monument llevat d’alguns xicotets problemes de pintura
que no ocultaven el talent d’Alejandro Santaeulalia. El que més cridava
l’atenció era l’alçada i composició, més de sis figures formaven el remat. Un remat
que ens oferia un cert risc, trobaven dos mariners en la part superior d’un
masteler sostinguts pràcticament en l’aire. Tant era l’equilibri que la
inclinació dels mariners et portava a passar pràcticament per baix d’ells. La
part inferior era de les mes completes de la secció especial jugant molt amb la
sàtira i amb una crítica d'actualitat nacional.
Finalment, la
falla va obtenir, com hem comentat abans, un tercer premi empatat junt a la
Plaça Rodrigo.
