Opinió i Crítica d'#UnaFestaPerATots

Hui vull comentar i opinar sobre la presentació dels esbossos i maquetes de la Federació de Falles d’Especial que es va dur a terme el passat cap de setmana. L’acte, conegut com “Una Festa Per A Tots”,  es va desenvolupar a la plaça del Centre Comercial Nuevo Centro, per a mi un espai  indigne, a un envelat més indigne encara, per a mostrar una festa com les falles que torna a estar rellevada a ocupar llocs que no li corresponen. Aquest any, els mitjans de comunicació i les diferents falles organitzadores de l’acte parlen d’un èxit de públic assistent, tant de la pròpia ciutat i de pobles pròxims com de turistes. I jo em pregunte, si l’acte s’haguera fet al centre de la ciutat a un edifici emblemàtic , l’èxit no haguera sigut major que a una zona al meu semblar gens turística? Si volem projectar la nostra festa a l’exterior mal anem utilitzant envelats per a actes tant importants. Això si, l’elecció de la Cort d’Honor serà a un pavelló amb molt bones instal·lacions, no vull dir que estiga en contra, però si crec que les dues deurien tindre la mateixa consideració. Amb açò llance una altra pregunta per a reflexionar: Què pensaríeu si l’elecció de la Cort es fes a un envelat?.

Pel que fa al programa de la festa, he de dir que no em pareix bona idea que la presentació dels esbossos i maquetes es fera el dijous per la nit, dos dies després de la inauguració de l'espai, ja que si és una festa que gira al voltant d’aquests  no té cap sentit si no estan. El que si que varen tindre tota la setmana va ser una mostra d’indumentària que al meu parer no va resultar tan satisfactòria, almenys el dissabte, quan hi vaig estar; ja que la gent s’amuntonava a la banda de les maquetes i la que s’apropava a la indumentària feia la visita ràpida, o això és el que vaig notar. Al costat de la indumentària, vaig veure l’estand de la Federació de Falles de 1A on si trobàvem un llibre, “Fallas de Primera” de Moisés Domínguez, prou interessant dedicat a les falles d’aquesta secció fent un recorregut històric dels premis i ensenyant-nos fotografies de cada any, molt bon recopilatori, pel que respecta a la meua opinió va ser el més interessant que es va oferir en aquest raconet de l’envelat.

Al veure aquest llibre vaig pensar, tant de bo haguérem vist alguna exposició més atractiva de la Federació d’Especial dedicada als seus monuments antics, emblemàtics, primers premis... així com dades interessants de la seua història i curiositats. També es podria haver inclòs exposicions dedicades als seus artistes amb les seues obres anteriors, trajectòria i anècdotes.

El dissabte vaig tindre la sort de poder acudir al col·loqui dels artistes, possiblement un dels actes més interessants del programa però que amb només u i d’una hora no crec que hi fora suficient. No haguera estat mal incloure un torn de preguntes per al públic i, durant tota la setmana, altres taules redones dedicades a conèixer l’artista, com treballa, els materials que utilitza, la seua trajectòria, explicació de la falla que realitza aquest any... Però bé, encara així vaig poder gaudir amb el curt col·loqui a on destaque la intervenció de José Latorre, encarregat del monument de la falla Na Jordana, que va tindre paraules per agrair el treball de dissenyadors, guionistes, poetes, escultors i pintors; i va insistir que en no poques ocasions són oblidats i realment el seu treball es fonamental per a una falla. David Moreno, artista de la falla Nou Campanar, ens va explicar que la seua falla vol arribar a tot aquell públic que mai s’ha interessat per les falles però que si l’agrada l’art, que no vol muntar un obra que quede sense moviment en mig del carrer, vol fer-nos interactuar i pensar amb la falla i que hi haurà sorpresa amb la cremà a on el foc serà un element que donarà forma al monument.  Després d’aquesta reflexió per part de Moreno, la presentadora de l’acte va interpel·lar a la resta d’artistes que feien falles més clàssiques per a escoltar l’opinió que tenien de les experimentals; la resposta, que no recorde de qui va ser, em va arribar al cor, l’artista va dir que li semblava molt bé aquest estil i que si per alguna cosa és caracteritzava la nostra festa és per la seua pluralitat.  

No puc passar per alt, els problemes de comunicació dels que es van queixar molts mitjans de comunicació que operen a les xarxes socials, a més de problemes de coordinació ja que una de les falles que forma part de la Federació va desvetllar els projectes abans de la descoberta oficial.

Respecte a les maquetes i esbossos es tira de menys la utilització del valencià al lema de moltes falles i a algunes (de les poques) explicacions dels projectes. Explicacions, que per a mi deurien anar junt als projectes per a poder entendre el significat i començar a donar-li una coherència a la falla.

Després d’aquesta crítica, sempre constructiva i donant la meua opinió sense voler ofendre a ningú, m’agradaria passar a comentar les diferents maquetes i esbossos de les falles. A on primer de tot, vull comentar que el nivell ha sigut molt alt, és prompte per a parlar però tenia la sensació que aquest any anava a afectar més encara la crisi a la Secció Especial i sembla que hi haurà falles molt interessant  i amb volums prou grans. No estic d’acord amb les crítiques que assenyalen les falles d’aquest any com falles ja vistes, que no evolucionen i que no sorprenen. Són opinions totalment respectables però crec que cada artista té el seu estil o la seua marca que et duu quan passes davant d’una falla a endevinar de seguida de qui és. No és cert, que els artistes no evolucionen i pense que aquest any hi ha exemples que explicaré a continuació amb la meua opinió respecte a cada projecte:

 L’ANTIGA DE CAMPANAR

“Barbaritats” és un projecte de Alejandro Santaeulalia, possiblement el més gamberro i crític que hem vist d’ell. La sensació de moviment i equilibri va estar molt present. El remat estarà ple de figures “xicotetes”, marca Santaeulalia, que ens farà perdre’ns per ell. Els dragons poden ser impressionants. El projecte incloïa l’explicació de la falla que ens va permetre saber que ens volen portar a l’edat mitjana per a contar-nos la història d’uns bàrbars que van portar a la població a un “Estat de Malestar”, fent un simbolisme amb l’actualitat. Un dels artistes que, pel que fa a la meua opinió, ha anat evolucionant i ens presentarà el seu projecte menys seriós. M’ha agradat molt la maqueta virtual, les falles cada vegada estan més introduïdes en les noves tecnologies.

EXPOSICIÓ

“VaeVictis” de Paco Giner té darrere la gran falla plantada l’any passat ja veurem si la pot superar. De moment pareix que Paco Giner canvia dràsticament l’estil de la falla a un més estàtic, seriós i realista. Això si, les seues figures no abandonen les línies i el modernisme que les caracteritzen. Un artista que cada vegada va a més i ens sorprèn amb falles més elaborades aquesta no serà per a menys.

CONVENT DE JERUSALEM

I tornem una altra vegada al passat a Convent, ara amb “L’ocàs dels Déus” molt més lluny del que ens té acostumats Pedro Santaeulalia. La Maqueta dóna la sensació que el risc d’equilibri va ser menor que altres anys i la falla serà més vertical. El volum tornarà a ser impressionant i estic intrigat com s’aconseguirà simular l’aigua, un dels elements més difícils de plasmar a una falla. O serà aigua de veritat? De Santaeulalia s’ho podríem esperar. El que si que trobarem segur en aquesta falla és un molt bon acabat i una pintura prou realista.

ALMIRALL CADARSO – COMTE ALTEA

Una vegada més Manuel Algarra torna a ser l’artista de la falla Almirall; aquest any amb “Bon apetit” buscarà millorar el quint premi del 2014. De moment, el que si que es veu és que tornem a una falla amb més sensació de moviment, com les que  va plantar al 2008 o 2009 en aquesta mateixa demarcació, però sense oblidar-se de les figures allargades i d’època  per les que s’ha decantat aquests últims anys. Si que sembla que l’humor torna a estar més present al remat, últimament havien tingut uns de més seriosos. L’acabat, el modelat i la pintura tornaran a ser el seu fort;  veurem si els baixos de la falla, sempre molt crítics, acompanyen al remat sempre de molta qualitat. Per cert, estic molt interessat per veure l’efecte de la copa de vi de l’home de la esquerra.

SUECA – LITERAT AZORÍN

Ací ens trobem de nou a José Lafarga amb “Spanglish”, un artista que li va afectar i molt l’arribada dels dissenys de Corredera al seu taller l’any 2013. Des d’eixe any, ens dóna la sensació que Lafarga ha evolucionat cap a un altre estil a on les figures són més rectes i lineals i la pintura passa a tindre colors forts i vius allunyant-se de la que plantà en aquesta demarcació el 2012. Aquell any els colors foren més foscos i suaus, jugant molt més en l’escala de grisos. L’arc que formarà la part central i més alta de la falla em té un poc intrigat ja que estem molt acostumats a trobar-ho en moltes falles i no sé quin tractament se li donarà en la falla per a que semble diferent.  Del que si estic segur és que Lafarga ens oferirà una falla amb molt de colorit i amb un remat molt més encertat que l’any passat.

EL PILAR

“La Pantomima” de Pere Baenas sembla molt diferent a la falla, justa guanyadora, que va fer per a esta comissió l’any passat. Sembla que no hi haurà tantes figures xicotetes al remat, ara predominaran dos figures centrals enormes que ompliran la plaça. Una plaça màgica que no et permet veure la falla fins que no estàs davant d’ella, les sensacions que vius en eixe moment són indescriptibles i crec que aquestes dos figures van a impressionar, i molt, quan gires el carrer i entres a la plaça.  He de dir també que la pintura és un dels forts de Pere Baenas, els colors suaus i clars li donen al cadafal un aire molt viu. La maqueta ja ha sigut de les més comentades, almenys el dia que hi vaig estar, no sé si era per la seua grandària o pel color però la gent s’apropava donant punts de vista prou positius.  No voldria oblidar que tinc la sensació que Pere Baenas ens sorprendrà amb alguna cosa més, mai ens regala tota la maqueta sencera, l’hem vist moltes vegades en ell; així que atents a la plantà.

NA JORDANA

La unió, molt esperada, d’uns dels artistes més ben valorats, Latorre i Sanz, amb uns dels dissenyadors més prestigiosos, Carlos Corredera,  ens porten a una de les maquetes més esperades i singulars de l’any. Aquesta comissió si que va incloure l’explicació de la falla, per tant, sabem que al centre de la falla trobarem a un astrobiòleg  que té curiositat per la vida extraterrestre i cerca una senyal que acaba trobant al seu pit a on estan totes les civilitzacions possibles de l’univers, fent-nos entendre que tot el que cerquem no està tan lluny, que podem trobar-ho dins de nosaltres. Aquesta comunicació ha fet que moltes criatures arriben a la Terra: com un alienígena (al costat del astrobiòleg) que va abduint a membres de la nostra societat, un extraterrestre que estableix una relació d’amor amb un terrícola (a la esquerra) i en canvi un altre passa la porta i es converteix en un humà amb foscos objectius (a la dreta). A la banda de dalt del remat trobem una silueta femenina que ens resumeix l’origen de la vida. Al final de l’explicació descobrim la idea principal que va a envoltar tota la falla: Tolerar formes de vida i de ser diferents de les majoritàries entre sers humans. Una crítica social molt elaborada i encertada que curiosament es pot transferir a la pròpia Falla Na Jordana, una falla que s’ha caracteritzat per viure la secció especial de manera diferent a les altres. Respecte a la composició, veurem figures impossibles, molt d’equilibri, pintura amb tons molt vius i un acabat espectacular. Unint tot açò amb unes formes complexes estem davant d’una de les falles més originals.

NOU CAMPANAR

Nou Campanar presenta una maqueta experimental de David Moreno i Miguel Arraiz. Una falla que encara queda molt per a que es plante i ja és la més comentada a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. David Moreno ens ha explicat que vol arribar a un públic que mai ha estat interessat per aquestes però si per l’art, vol fer una obra dinàmica, diversa, participativa i interactiva que porte als visitants a construir un projecte virtual durant huit dies abans de la plantà i es seguirà creant fins la cremà a on agafarà la forma definitiva, desconeguda ara. D’aquesta manera podem entendre el lema de la mateixa, “Ekklesía”, que significa assemblea ciutadana grega. El foc també tindrà un paper a la falla, i com a element, li donarà un determinat sentit. Els artistes han explicat també que la falla tindrà una sàtira i una forta crítica fent front als retractors d’aquestes falles experimentals i innovadores que les acusen de tot el contrari. Siga com siga, agrade o no agrade la curiositat de molts ciutadans i turistes els durà un ell més a una falla que ha ficat els peus en terra i ha trobat en l’experimentació una altra font de vida.

 CUBA – LITERAT AZORIN

“Una falla de Pelícuba” de Vicent Llacer. Ha sigut, per a mi, una de les sorpreses; després dels problemes de l’any passat amb l’equilibri de la falla, que al final va caure, ens porta una amb més risc, almenys això és el que sembla, una cosa que aplaudeix al valent artista. Molt atents al modelat i la pintura que de segur millorarà per a evitar alguns dels errors de l’any anterior. La part central de la falla serà una actriu de cine rodejada de importants i conegudes pel·lícules. Veurem el resultat al carrer però tinc molt bones sensacions per a aquesta.

REGNE DE VALÈNCIA – DUC DE CALÀBRIA

Després de deixar-nos un poc desconcertats amb l’estranya desaparició de la falla, el cap de setmana varen descobrir que ens estaven donant una pista de la idea de l’obra. Ara ja sabem que si que hi haurà cadafal i Sergio Musoles tornarà a ser el creador. Un monument a on la sàtira i la crítica van a ser el seu referent i intentarà superar el gran èxit de l’any passat. Gràcies a l’explicació coneixem que ens traslladem a “Las Vergas” a on els nostres polítics es juguen els nostres diners , no faltaran els espectacles com els de les feres, un tigre que simbolitza a la formació política Podem devorarà els vots, i un il·lusionista farà desaparèixer a la selecció espanyola després del seu fracàs simbolitzant amb açò el que la societat fa amb els problemes de corrupció, l’alegria, la crisi, els diners... tot apareix per a després desaparèixer. Una falla molt divertida i amb molt de moviment ben valorada, de segur, pel públic.