Falles i Crisi

Després de publicar-se els pressupostos de les falles de València així com les seccions en les que estaran classificades les mateixes,  crec que és el moment per a fer una reflexió sobre la crisi i veure com continua afectant de manera considerable a les comissions, artistes, negocis i societat en general.

Considere que s’ha de fer un altre anàlisi d’aquests pressupostos. Un anàlisi més crític davant del positivisme d’alguns diaris i mitjans de comunicació que anuncien inclòs “brots verds” a les falles no sabem si serà per la seua línia ideològica  o perquè realment creuen que un augment pressupostari de poc més de 82.000 € (que, per cert, més del  55% ve motivat pels augments dels fons de les falles de la Secció Especial, concretament per una d’elles) és suficient com per a generalitzar. I no parlar del optimisme de l’edil de festes, Francisco Lledó, que ja és posa medalles i explica que va ser ell qui va demanar als presidents més inversió en el monument després de la baixada de l’IVA.  Un IVA que realment ha experimentat un creixement d’un 2%, perquè hem de recordar que al 2011 les falles tenien un impost reduït d’un 8%. És cert que no és el denigrant 21% dels anys anteriors però si que hem patit un augment encobert. No hem d’oblidar-ho.

Aquesta eufòria costa entendre-la per part de nombroses comissions i pels propis artistes que viuen situacions molt diferents als seus casals i tallers. Precisament, la notícia contrasta amb moltes de les que s’han donat des de que va començar el nou exercici faller i és que pocs dies després de la cremà de les falles 2014 es va murmurar que moltes comissions d’especial anaven a tindre problemes per a mantenir la secció, i així ha sigut. Finalment repetiran totes, no sense viure alguns contratemps, com falta de patrocinadors o algunes qüestions internes no massa afortunades. Però no serà aquesta secció la que preocupe tant. Els problemes més grans es viuen a les falletes petites, algunes d’elles amb una important història situades a zones emblemàtiques de la ciutat actualment poc poblades o amb greus problemes de degradació, unes altres es troben en barris nous prou afectats per la crisi o a demarcacions consolidades que viuen la dificultat de trobar fallers per a mantenir el cens, les que no s’enfronten a una fuga de fallers incontrolable. 

Les notícies durant tot l’any no han sigut massa esperançadores; falles com Pintor Domingo-Guillem de Castro, Guillem Sorolla-Recaredo, Murillo-Palomar i Maties Perelló-Lluis Santàngel van estar a punt de desaparèixer. Les tres primeres localitzades al barri de Velluters amb més de cent anys d’història i l’última al de Russafa, més “jove”, però prop dels quaranta anys. La mort d’aquestes comissions tindria un efecte molt negatiu en la festa, història i, com no, cultura. Finalment, gràcies als seus fallers han aconseguit romandre, de moment, un any més; seguint diferents mètodes en les seues “apuntaes” destacant la utilització de les xarxes socials que cada vegada són més primordials i necessàries per a les falles sobretot més humils que ara tenen més facilitat per a que els seus esbossos, monuments, actes culturals, solidaris... arriben a milers de persones en poc de temps. 

Però no totes les comissions han experimentat la mateixa sort, Joan de Garay-Doctor Marañón, una falleta de la Creu Coberta va dir adéu als seus trenta-dos anys d’història, la falta de cens els va obligar a viure humilment plantant en huit ocasions dels últims deu anys a 7ªC. Explorador Andrés-Jalance després de no estar present a la classificació donen a entendre que també seran baixa aquest any i això que els seus fallers porten molts anys plantant quasi sense recursos i lluitant per una major participació del barri. Com a última opció, a l’abril van dur a terme una “festa de l’apuntà” a on el veïns no van reaccionar prou bé deixant la falla pràcticament a la deriva.

Estudiant la classificació per pressupostos poden detectar més arguments que deixen entreveure els problemes de la crisi, per exemple Misser Rabassa-Poeta Maragall plantarà fora de concurs ja que no ha pogut contractar a cap artista. A més a més falles que es situen a categories inferiors continuen baixant el pressupost als seus monuments grans. Però és a les falletes infantils on s’agreuja la situació ja que aquesta disminució es prolonga a totes les seccions i un any més s’invertiran menys diners que l’anterior.

Les falles no són les úniques que pateixen els símptomes de la crisi, els artistes agremiats es queixen que la “baixada de l’IVA” no ha repercutit als tallers, al contrari, el treball no ha deixat de minvar i en no poques ocasions s’ha de prescindir de treballadors o, en els pitjors dels casos, tancar. Les queixes es traslladen també a algunes comissions que assetjades per la crisi deixen de contractar a artistes dels gremis per a buscar altres alternatius o opten per fer la falla ells mateixos. Davant aquest panorama, els artistes han arribat a plantejar dures mesures com la de no deixar participar a les falles que no inverteixen més de 6000€ al seu monument. Per a fer-nos un idea amb aquesta mesura, vora cent comissions no podrien participar al concurs de premis l’any 2015.

Per tot açò, no és d’estranyar que cada vegada més falles demanen una Junta Central Fallera independent de l’Ajuntament, de manera que els polítics governants deixen d’interferir d’una vegada per totes en una festa segrestada per ells i manipulada segons els interessos del seu partit. Aquest sentiment s’acreix per fets com l’entrada en vigor d’una ordenança d’ocupació de la via pública que atenta contra el mateix esperit de la festa, ficar traves a l’ocupació del carrer a una festa caracteritzada per la utilització de l’espai públic on s’interactua amb veïns, visitants... només fa ferir a unes comissions a les quals se’ls acumulen els problemes.

Encara així el dia vint de març del 2015, tornarem a veure titulars als diaris d’àmbit nacional i provincial criticant els milions que els valencians hem cremat el dia anterior amb les falles. Realment, és pot reduir la nostra festa a la demagògia pura i dura? Eixa és la imatge que volen transmetre a la resta de l’estat del que som els valencians? Una imatge deteriorada pels nostres governants corruptes que alguns volen expandir-la a les falles, considerant-les una festa excessiva?

Les falles no són aparença, tampoc pressupostos desorbitats ni folklore bananer. Aquestes característiques van ser implantades per uns pocs que van voler fer un gran negoci utilitzant la nostra festa en l’època de “bonança”. La majoria de comissions van viure i viuen al marge d’aquesta imatge, treballen dia a dia per a oferir actes culturals com exposicions, teatres, xarrades i concursos o actes solidaris com recollida d’aliments; fomenten el valencià amb falles i llibrets que en moltes ocasions són vertaderes relíquies històriques, sociològiques i culturals. Les comissions falleres possiblement són el major teixit associatiu que es coneix a l’estat, formades per persones treballadores que amb els seus petits ingressos fan cultura i llengua i es senten integrades i cohesionades amb altres persones. No hem d’oblidar que molts immigrants formant part d’una falla han trobat la millor manera d’apropar-se a la societat valenciana. Per tot això, les falles són populars, públiques, senzilles i humils però mai seran les falles privades, grandiloqüents, excessives i del pur negoci que ens volen vendre alguns mitjans de comunicació. 

Falla Na Jordana 2014