Recorregut fogueres d'Alacant 2015

Passades les fogueres del 2015 m'agradaria compartir la meua experiència a la Terreta. No és la primera vegada que hi vaig, les visite tots els anys que puc. Pense que a tots els "friki-aficionats" a les falles sentim una gran nostàlgia quan arribem a Alacant i tornem a veure ninots plantats per molts artistes que fa tres mesos ho feien a València; ací amb línies més modernistes però amb el mateix encant.

Similar al que ha passat a València, les fogueres han experimentat un petit creixement de la inversió en el monument al 2015, això si, quasi el 50% d'aquesta inversió ve motivada pel augment del pressupost de les fogueres de secció especial. Per eixa raó no poden parlar encara d'una recuperació de la crisi a les fogueres i més tenint en compte que 42 (vora el 47% del total de les fogueres) han plantat monuments inferiors als 10.000 € i 30 van estar a l'última secció que tornava a estar dividida en dos per a poder abastar la quantitat de monuments que han costat menys de 8.600€.

Altre fet destacable ha sigut els problemes d'algunes comissions amb artistes foguerers. Una va ser desqualificada per no estar acabada quan va passar el jurat i altres dos per no ajustar-se a l'esbós i no tindre els acabats correctes. A més a més, altres tres van denunciar que l'artista els va plantar la foguera més tard del previst i una foguera d'especial després de caure l'any anterior, va tindre problemes en la plantà d'aquest any amb el mateix artista. És anecdòtic que tots els contratemps han sigut d'artistes alacantins.

El vent del dia 23 també va afectar a diverses fogueres, entre elles l'especial Florida-Portatge i altres com Alfons El Savi, Port d'Alacant, Sant Antoni Baix i Polígon de Babel. Hem de tindre en compte que les composicions de les fogueres tendeixen a ser prou arriscades i, per tant, la meteorologia és clau.

A nivell de crítica es tira molt de menys la crítica local o autonòmica, la major part han optat per la nacional cosa que sembla un poc estranya tenint en compte el joc que poden donar els casos de corrupció al País Valencià o a la mateixa ciutat d'Alacant, l'estrepitosa perduda de les eleccions del Partit Popular...

No voldria deixar de parlar del valencià a les fogueres, em sap greu que moltes utilitzen només el castellà a la crítica. Les fogueres, símbol de la cultura alacantina, és a on més es podria fomentar ja que, no ho oblidem: perdre nostra llengua és perdre nostra identitat, perdre la nostra "aldea".

Després d'aquest resum general del que han sigut les fogueres 2015 vaig a comentar un poc amb més profunditat les fogueres que vaig poder visitar:

DIPUTACIÓ - RENFE

La infantil amb el lema "Agenda de fogueres" era obra novament del gran mestre Almela, com ve indicava un ninot molt emotiu dedicat a ell, ja són vint anys en els que treballa junt a aquesta foguera a on ha realitzat tant fogueres adultes com infantils (els últims sempre ja infantils).

La foguereta era una preciositat marca de la casa dedicada a fer un recorregut cronològic mitjançant xiquets que gaudeixen de les fogueres des de la despertà, passant per la plantà i l'ofrena fins la cremà i la banyà. Sorprèn molt que s'hagen tornat a quedar sense premi a la secció primera.

La gran, de l'artista alacantí Pedro Espadero, portava com lema "Il·luminats" i, com no, criticava una sèrie d'il·luminats i els seus discursos; com Belén Esteban, Pablo Iglesias, Bárcenas, Rita Barberá, Montoro... El remat era prou interessant ja que no et permetia distingir quina era la part davantera, només dos cares amb molt bona pintura et feien intuir-la. 

Un apunt, una crítica en valencià li hauria donat molta més gràcia. La foguera es va quedar amb un quart premi a la secció segona.

ALFONS EL SAVI

L'artista Andrés Europa plantava una vegada més al districte i per sisena vegada consecutiva a la secció segona, a on tots els anys havien aconseguit premi, mai havia sigut un primer però van estar prop al 2012 quan se'ls va atorgar un segon. La sort al 2015 no ha acompanyat i la foguera s'ha quedat sense premi.

El lema era "Què fem amb el nostre temps?" i tractava sobre les estacions de l'any i les activitats que es poden fer en cadascuna. Possiblement el modelatge va ser el que va deixar-los fora dels guardons.

Pel que fa a l'adulta, Paco Juan ja els porta plantant sis anys seguits amb una regularitat poc habitual a Alacant: sis fogueres, sis premis. Dels quals, dos han sigut el màxim guardó els anys 2013 i 2014. Enguany la comissió s'ha quedat a les portes amb un segon premi a la secció primera. La foguera tenia per lema "Mater Natura" i parlava sobre la defensa dels animals, potser les dimensions no foren les d'anys anteriors però la crítica va ser de les millors que vaig veure. El bou de Tordesillas, els bous embolats, gossos abandonats, el viatge a Botswana... van ser algunes de les escenes morals que impactaren prou als assistents.

HERNÁN CORTÉS

Javier Fernández tornava a plantar-los la infantil després d'un parèntesi que va ocupar fent la gran d'aquesta mateixa comissió, i, de nou, com no podia ser d'una altra forma va donar-los premi, en aquesta ocasió un bon quart premi a l'especial. Amb el lema "Ali-Cantín" s'abordava el tema de les coincidències entre la cultura xinesa i alacantina utilitzant la metàfora d'una unió entre un rei moro anomenat "Ali" i una princesa vinguda del llunyà orient amb el nom de "Cantín". Fent referència a eixes coincidències, les escenes parlen de tot el que ens uneix amb els xinesos: gastronomia, pólvora, ceràmica...

A la gran reapareix un vell conegut de la comissió que ja els va plantar al 2005, Paco Juan. L'artista alacantí ens va oferir "Brots", una foguera prou satírica a on no van faltar personatges televisius com Miley Cyrus i la seua transformació; o crítiques a la pujada de l'IVA del ministre Montoro, al corrupte Bárcenas, al "caloret" de Rita Barberá...  El més graciós de la foguera van ser els "Pequeños Nicolás" que rodejaven tot el monument; amb ells, l'artista tenia l'objectiu que en totes les fotos que es feren a la foguera estigués ell.

Respecte al premi es van haver de conformar de nou amb un premi a la meitat taula, un vuitè premi a la secció especial.

OFICIAL

Sergio Gómez va plantar per quarta vegada (la segona consecutiva) la foguera infantil, com indica el seu lema "Tabarca... un tresor baix la mar" tenia una temàtica marina que tan bé se li ha donat en altres ocasions. però aquesta amb el detall que tractava de l'illa de Tabarca i la seua riquesa marina. La pintura va ser una altra vegada el fort de Gómez.

Pel que fa l'adulta Pedro Espadero plantava per desena vegada. El lema era "38º20'N-Oº29'W", la situació geogràfica d'Alacant. Les dos impressionants cares del remat simbolitzaven la trobada dels elements del foc i de l'aigua a Alacant, en la part superior trobem reproduccions de Gastón Castelló, pintor i escultor alacantí. Tot açò acompanyat amb una estructura visible de fusta.

I per si encara no en tenien prou, en la part posterior trobaven un gran àngel protector d'Alacant. La foguera tractava sobre el caràcter obert i integrador de la ciutat.

L'artista es va atrevir a dir que era la millor foguera que havia plantat a l'ajuntament i jo em atreviria a dir que ha sigut de les millors que hem vist a la plaça. La pintura i l'acabat sobretot de les dos cares quedaran en la memòria de molta gent.

EXPLANADA-PORT-POSTIGUET

Una vegada més Enric  Ginestar planta la infantil però aquest any amb una diferència ja que pujaven a la primera secció, després d'aconseguir bons premis els dos anys anteriors a la segona. La foguera exaltava la ciutat d'Alacant, fent referència a l'emblemàtica Explanada on planten, a la mar i les platges, al sol, al castell de Santa Bàrbara amb el qual utilitzen un ninot humanitzat de la muntanya... En definitiva, al turisme. Un bon lloc per a plantar "Alacant, una ciutat vibrant" amb una molt bona pintura de la que es pot destacar el Neptú de la dreta. Finalment, es van quedar sense premi.

Després del bon segon premi que els va donar Mario Gual a l'any 2014, la comissió no anava a deixar-lo escapar i amb "Pleniluni" pretenia millorar el resultat. Misteriosament la foguera es va quedar sense premi. Utilitzant un remat fantàstic, amb un estil tan personal, parlava de les fases lunars les quals l'artista va decidir humanitzar. Molt bona composició que per a mi deuria haver sigut més valorada. Només una crítica, el pas d'una gran avinguda tant a prop fa difícil la visita per darrere sinó vols jugar-te la vida.

PORT D'ALACANT

La infantil la plantaven Palacio i Serra, uns dels triomfadors del 2015, i no és per a menys ja que li donaren un segon premi a la secció primera, el millor premi d'aquesta foguera des de l'any 2011 a on van aconseguir el seu últim primer premi a la secció especial. El lema era "D'ací mil anys" i ens conta que un jove alacantí que es crida Joan inventa una màquina del temps per a viatjar a les fogueres del futur i així ens indica com seran aquestes d'ací mil anys.

La gran a la secció primera va ser obra de Paco Gisbert per segon any consecutiu i tampoc hi hagué sort pel que respecta als premis. Tenia per lema "Bonica, pirops a una ciutat" i eixa va ser la temàtica, lloar la bellesa de la ciutat. La foguera no va utilitzar massa l'element de la crítica.

Com no, l'atractiu de la foguera és que es planta en una plataforma dins del Port de la ciutat el que fa que siga de visita obligada. És d'agrair l'esforç que any rere any fa la comissió per plantar en eixa ubicació.

SÈNECA-AUTOBUSOS

Òscar Villada va plantar una joia de foguereta amb el lema "Terra". Mitjançant xiquets disfressats de fruites i verdures es parlava de la rica producció agrícola que trobem a Alacant. La foguera era molt educativa i exemplar per als més xicotets. A més a més es feia referència a les diferents denominacions d'origen com el raïm del Vinalopó o la carxofa del Baix Segura. 

La foguera va rebre un tercer premi a la secció primera, una valoració prou fluixa per al nivell que presentava. Això si, la comissió si que l'ha valorat amb molt més encert premiant a l'artista amb una renovació per al 2016.

La gran va ser la guanyadora del 2015, Manuel Algarra i José Gallego portaven anys avisant que aquest primer premi els anava a arribar, i és que ja al 2013, el primer any que plantaven junts, van aconseguir un quart premi amb "Efímer" a la foguera Sant Blai de Dalt. Al 2014, encara van anar més lluny i amb "Eròtica" ja a la foguera Sèneca li van donar un tercer premi.

La foguera portava per lema "Elogi a la bogeria", títol del llibre del visionari Erasmo de Rotterdam i utilitzant fragments crítics d'aquest llibre a les escenes els autors volien aplicar-lo a l'actualitat. Escenes molt satíriques com el Papa "Don Limpio", les "ereccions" unflades o el famós Betlem dels liders del PP, PSOE, Ciudadanos i Podemos  i els reis de la corrupció que tant d'èxit ha tingut pels diferents mitjans de comunicació. Junt a la sàtira i a la crítica es va unir els colors clars i el bon acabat de tota la foguera, principalment de la imponent Joana "La Botja" del remat i del bufó que trobàvem a la part de darrere.

No em vull deixar el magnífic ninot de l'Exposició del Ninot que ja resumia la sintonia de la foguera abans de veure-la.

Amb el premi de Sèneca es trenquen quinze anys sense apropar-se al centre cap primer premi d'especial. També aquesta parella ha aconseguit que no sempre la foguera més gran ha de ser la millor de totes. Una bona composició, pintura i acabat junt a un molt bon guió han sigut la clau per a aquesta victòria,

PARC PLAÇA GALÍCIA

La infantil la plantava l'alacantí Roberto Chorro i tenia per lema "Juguem a casar-nos?". Una parella de xiquets enamorats era el centre de la foguera plantada a la secció quarta que, per quart any consecutiu, no va tenir sort pel que fa als premis,

Per a la gran van tornar a confiar amb el borrianenc després del bon sabor de boca que els va deixar l'any anterior amb una bona foguera a la que ni els vàndals van impedir que se li atorgara un sisè premi a la secció especial. Al 2015, tenia per lema "Aire, terra, aigua, foc... foc d'Alacant" amb un remat humanitzat d'eixos quatre elements, a destacar el sol que simbolitzava el foc que es viu al juny a la Terreta. Llàstima que els baixos no acompanyaven tant, encara que ací, si trobàrem crítica local amb el pacte tripartit de PSOE, Podemos i Compromís que s'acabava de donar a la ciutat. Un novè premi va ser el veredicte del jurat.

BAVER-ELS ANTIGONS

Iván Tortajada debutava a les fogueres després dels magnífics èxits obtinguts a València i ho va fer per la porta gran, amb un merescut primer premi a especial. "Tot el gran és xicotet" tenia un guió molt treballat amb els que ens explica la quantitat de coses que són grans i xicotetes a la vegada. Per exemple hi ha escenes com la de la solidaritat que s'aconsegueix amb xicotetes aportacions, l'amistat amb xicotets gestos com una abraçada. També hi ha referències a Alacant com la gran explanada que està feta amb xicotetes tessel·les o la gran palmera que es llança la nit de la cremà es obra de xicotets granets de pólvora. 

Voldria recalcar els dos grans ninots de l'esquerra amb els que l'artista simbolitza com els majors han treballat l'horta i els camps de la millor terreta del món. Fantàstica,

Pedro Santaeulalia i David Moreno han plantat la primera foguera junts a Alacant i el resultat no podia ser millor, primer premi a la secció primera. Una unió molt esperada principalment per les grans diferències d'estils que han presentat els dos als seus monuments. El lema era "Memento mori" (recorda que moriràs) amb el que ens volen mostrar la fugacitat de la vida i no podia hi haver un altre remat, una imponent dona molt prima amb un cigarret a la mà asseguda damunt d'una calavera.

Per baix, un Xaman, prop de ser ninot indultat per votació popular, fa els seus rituals màgics per fer recuperar els valors que van fer créixer a la societat. Altra escena que et fa reflexionar és la dels partits polítics que es perden en lluites internes i ànsies de poder en compte de buscar el bé de tot el col·lectiu. Molt satírica l'escena dedica al whatssap dels candidats a l'alcaldia d'Alacant i la seua picabaralla per aconseguir-la i molt emotiu també el record a l'artista foguerer Ramón Marco que va estar cinquanta-sis anys en actiu, arribant a plantar a la Plaça de l'Ajuntament de València l'any 1960, és l'únic artista alacantí que ho ha fet.

Baver-Els Antigons ha aconseguit el segon doblet consecutiu però el més destacat és que ha sigut cada any amb artistes diferents, al 2014 la infantil va ser obra de Julio Monterrubio i la gran de José Lafarga.

CAROLINES ALTES

Per segon any consecutiu els plantava Ximo Martí, i per segon any consecutiu el jurat li va atorgar un sèptim premi a especial. Aquest any la foguereta tenia per lema "Orquestra Carola" i com no podia ser d'altra forma parlava de música. Dalt un director dirigia una orquestra en la que no faltaven referències a uns cantants molt particulars com "Riu Ana", Pitbull, "Lady Caca"...;  a compositors cèlebres com Vivaldi o a cançons prou conegudes com el "Gangnan Style", "Paquito el Chocolatero"...

L'estil de Ximo estava molt present com es pot comprovar als ulls dels ninots amb les ombres negres que els caracteritzen tot açò acompanyat amb una molt bona pintura.

La gran era de nou, i ja van catorze anys, obra de Pere Baenas. I és lògic que any rere any la foguera conte amb ell ja que mai els ha baixat del pòdium i a més a més set anys els ha fet guanyar el primer premi, convertint a la foguera en la hegemònica del segle XXI.

    

La foguera amb el lema metamorfosi no podria tindre un altre remat que una papallona gegant humanitzada. Molt interessant el contra-remat del ninot meitat home meitat peix amb un molt bon acabat. 

La foguera tractava sobre els canvis que presenta a la societat, on tot no és el que sembla, per exemple, es critica que els partits polítics no es comporten igual abans d'eleccions que una vegada passades. També el ninot de l'exposició parlava de la metamorfosi de les fogueres que cada any renaixen de les seues cendres. Molta sàtira amb els canvis que pateix molta gent per la cirurgia. 

Com no, el més destacable de Baenas va ser la magnífica pintura i les formes de les figures que li van portar a un segon premi amb on no va faltar una certa polèmica, ja que la foguera criticava que el jurat no va emprar molt de temps per visitar-la.

    

Recorregut Falles Vall d'Uixó

La Vall d'Uixó és una localitat situada a la Plana Baixa. Referent per la quantitat de festes que es celebren, la major part giren al voltant del bous al carrer; sent, possiblement, la ciutat a on més bous es solten del País Valencià. Però a aquesta localitat hi ha lloc per a altres celebracions com: la fira de Sant Vicent (dins d'una de les dos festes patronals), les fogueres de Sant Joan, festa a on els veïns cremaven fogueres per tot el poble i, fins i tot al barri del Carbonaire es van plantar fogueres amb ninots com les que es planten a Alacant a la mateixa data. És cert, que a excepció del barri nomenat, la festa ha anat minvant, degut a la gran acceptació que ha tingut el celebrar la nit de Sant Joan a vora de la mar i el nul interès de l'Ajuntament per mantindre aquesta tradició. I, com no, també es celebren les falles amb les quals comença el cicle festiu de la ciutat.

Les falles a la Vall d'Uixó es converteixen en peculiars perquè és fan a les comarques del nord, a on hi ha falles tant antigues i conegudes com les de Borriana que daten del 1928, les assentades falles de Benicarló les quals es celebren des de 1973 o les d'Almenara que es planten des de 1993.

La Vall d'Uixó no és tan coneguda per les seues falles com si són les nomenades anteriorment i, per això, amb aquest article tinc l'objectiu de donar a conèixer un poc la història de les comissions i les falles plantades al 2015. Concretament es planten sis monuments més o menys u per districte.

Sabem, gràcies a la pàgina web de la falla L'Ambient, que es va plantar una primera falla a la Vall l'any 1931 per una família del barri Cabanyal de València, però va ser simplement una anècdota ja que la festa no va continuar els anys següents. 

Per tant, l'origen de les falles de la Vall D'Uixó es remonten a l'any 1982, any en el que un grup d'amics i veïns del centre van formar una comissió amb el nom de falla Pensat i Fet (mai millor dit), plantant-se ininterrompudament molt a prop de l'Ajuntament. Cinc anys van passar fins que es va formar la segona comissió a la zona sur del poble (en aquells temps les afores). Aquesta comissió naix al gener de 1987 a partir d'un grup d'amics durant una conversació en un antic disco-bar del barri que van vore bona idea plantar una falla per fer front a la costa de gener dels negocis del barri. I com no podia ser d'una altra forma, la falla va rebre el nom de L'Ambient fent honor al barri, a on ja començaven a concentrar-se botigues i locals d'oci.

L'any 1994 es crea la tercera falla al nord de la ciutat, La Que Faltava, el seu nom està relacionat amb la necessitat d'aquella falla per a poder tindre Junta Local Fallera pròpia. Per cert, Junta caracteritzada per la intervenció total del consistori local, el president "nat" és l'alcalde i la presidenta és la portaveu a l'Ajuntament.  

Com a curiositat, les tres primeres falles creades tenen un nom relacionat amb el seus inicis, en canvi les tres últimes ja el relacionaran més amb la ubicació. 

L'any 1994 també naix la falla Les Llimeres, a l'oest del poble, a on va creixent el sentiment faller i un any després, molt a prop, es forma la falla Sud-Oest. I ja serà l'any 2004 quan naix la Falla Corts Valencianes al barri Polígon III, barri creat pràcticament al mateix temps que la falla a on molts ciutadans de la zona van vore la falla com la forma per a poder integrar-se amb els seus nous veïns.

Feta aquesta breu ressenya històrica de les sis comissions vaig a donar conèixer el meu recorregut per les falles del 2015:

FALLA PENSAT I FET

Si per alguna cosa s'ha caracteritzat aquest any la falla gran de l'artista local Rubens Marzà és per l'altura del seu remat, un rocker penjat de cap per avall, i és que la falla tenia com lema "I love Rock & Roll". El cadafal tenia un repte molt gran que era el de aconseguir per tercer any consecutiu el primer premi i és que la falla Pensat i Fet, la més antiga de la ciutat, els últims tres anys s'havia convertit de nou en l'hegemònica (dos primers premis i un segon) recordant als seus anys daurats a finals dels 90.

Finalment, al meu semblar, la falla no va tindre el modelat i pintura dels anys anteriors i es va haver de conformar amb un tercer premi.



Pel que fa a la falla infantil, del mateix artista, tenia com lema: "Vols ballar amb mi?". I tractava dels diferents estils de música, passant pel flamenc, rap,.. La falla no va convèncer al jurat i va aconseguir un sisé premi. M'agradaria recordar que la falla infantil de Pensat i Fet va ser la més guardonada des de 1997 fins 2006 aconseguint set vegades el primer premi i no parlar del ninot indultat que durant aquest interval de temps va ser seu.

FALLA L'AMBIENT

Un any més tornaven a confiar amb Miguel Ballester que els va plantar una falla amb el lema "Invents". La crítica era directa i amb jocs de paraules com la fórmula de Merkel+Rajoy= Atur. La falla l'Ambient ha plantat aquest any la falla més xicoteta que recorde. Això si, l'Einstein és del millor que he vist pel que fa a pintura i acabat. El resultat ha sigut un quint premi. I és que la falla més premiada (9 primers premis a la gran i 8 a la infantil) ha minvat un poc aquestos últims anys respecte al monument gran. Encara així, no hem d'oblidar que els majors èxits a la Vall els ha aconseguit aquesta falla, concretament sis doblets als anys 2000, 2002, 2004, 2008, 2010 i 2012. S'haurien de remuntar a l'any 1996 per a trovar l'únic altre doblet, el de la falla Pensat i Fet.

La infantil si continua amb els alts nivells que l'han caracteritzat ja que continua sent any rere any una de les millors que es planten a la Vall. Enguany tenia de lema "Nyam nyam bon profit" i era de l'artista Javier Soriano. Un cuiner alimentava unes plantes carnívores que rodejaven tota la falla i amb les que es feien jocs de paraules. En la meua opinió, una de les falles més originals plantades a la Vall. Finalment, rep un segon premi junt al primer d'enginy i gràcia que per cert no li furta ningú des de l'any 2010. El que si li han furtat ha sigut el ninot indultat després d'aconseguir-lo set anys consecutius.

FALLA LA QUE FALTAVA

Sergio Edo plantava "Enamorats" a la demarcació. Un monument de reduïdes mesures però carregat de molt d'humor i bona pintura que li va dur a un quart premi. Comissió que no ha tingut com punt fort la gran, encara així trobem bons moments com la victòria a l'any 1999 i més recentment al 2009.

Respecte a la infantil no han deixat d'apostar. Enguany ens endinsaven al fons marí amb una falla també de Sergio Edo amb el lema "Fantasia marina". Bon nivell amb una pintura impressionant que li fa guanyar el primer premi. La Que Faltava s'ha convertit en un rival molt temible després d'aconseguir dos dels tres primers premis que té en infantil en aquestos dos últims anys. A més a eixe primer premi li hem de sumar el de ninot indultat que li arrebata a la falla l'Ambient.

FALLA LES LLIMERES

I ací tenim de nou a l'artista local Rubens Marzà amb un projecte amb el lema "Llimerator 2015". La falla tenia una àcida crítica contra els premis que en molt poques ocasions li han acompanyat i no és per a menys, després de l'èxit de la falla Sud-Oest enguany, Les Llimeres és converteix en l'única comissió a La Vall que no ha guanyat mai un primer premi ni a la falla gran ni a la infantil. 

El cadafal incloïa tots els premis roïns amb els que el jurat els ha anat castigant i també criticava a aquells que any rere any diuen que la comissió va a desaparèixer però ells continuen plantant. A la fi, aconseguiren un sisè premi però que no sap tan mal com altres anys ja que la falla obté el primer premi d'enginy i gràcia i el de la millor crítica, aquest últim és la primera vegada que l'aconsegueix des de que s'atorga.

La infantil també és obra de Marzà amb el lema "Zoo", una falleta plena d'animalets amb una prou bona pintura que la duu a una bona quarta posició.

FALLA SUD-OEST

La triumfadora de l'any 2015. Vint anys han hagut de passar per a que arribara el primer premi de la seua història i l'han aconseguit amb una falla de Javier Capella amb el lema "De festa en festa". El més característic de la falla ha sigut la forta crítica local, la gran ausent aquest any a les falles de La Vall. Per posar-vos un poc en situació, la Vall celebra més de vint festes a l'any i la falla Sud-Oest criticava que els diners van dirigits a les festes dels bous al carrer i que les falles reben menys diners. A destacar també la pintura, amb colors molt suaus, sobretot a la part central. 

Pel que fa a la infantil és del mateix artista amb el lema "Bitxos". Basant-se amb la coneguda pel·lícula de dibuixos animats aconsegueixen un tercer premi, dels millors obtinguts en la seua història ja que haurien de remuntar-nos a l'any 1996 per a veure un primer premi d'infantil. Per tant, doble alegria a la comissió. 

FALLA CORTS VALENCIANES - POLÍGON III

La falla més jove de la ciutat va tindre, si em permeteu la comparació, uns inicis pareguts als de la falla Nou Campanar, té el seu origen en una zona que estava en plena expansió i a més a més els seus dos primers anys de vida aconseguiren el primer premi. Els anys següents es va mantindre sempre pel pòdium aconseguint l'any 2011 el seu últim primer premi fins el moment. Als anys 2013 i 2014 baixaren un poc el nivell però aquest 2015 han tornat a recuperar-se amb un segon premi. La falla de Javier Blanch amb el lema de "Virus de la societat" parlava dels problemes dels fallers i la societat en general, un cadafal molt complet amb un bon acabat.

La infantil una vegada més és de l'artista que fa també la gran i amb el lema "La cuina cuina" ens parla de les propietats de les verdures i els diferents utensilis que trobem a una cuina. A la fi, un quint premi.

Falles i Crisi

Després de publicar-se els pressupostos de les falles de València així com les seccions en les que estaran classificades les mateixes,  crec que és el moment per a fer una reflexió sobre la crisi i veure com continua afectant de manera considerable a les comissions, artistes, negocis i societat en general.

Considere que s’ha de fer un altre anàlisi d’aquests pressupostos. Un anàlisi més crític davant del positivisme d’alguns diaris i mitjans de comunicació que anuncien inclòs “brots verds” a les falles no sabem si serà per la seua línia ideològica  o perquè realment creuen que un augment pressupostari de poc més de 82.000 € (que, per cert, més del  55% ve motivat pels augments dels fons de les falles de la Secció Especial, concretament per una d’elles) és suficient com per a generalitzar. I no parlar del optimisme de l’edil de festes, Francisco Lledó, que ja és posa medalles i explica que va ser ell qui va demanar als presidents més inversió en el monument després de la baixada de l’IVA.  Un IVA que realment ha experimentat un creixement d’un 2%, perquè hem de recordar que al 2011 les falles tenien un impost reduït d’un 8%. És cert que no és el denigrant 21% dels anys anteriors però si que hem patit un augment encobert. No hem d’oblidar-ho.

Aquesta eufòria costa entendre-la per part de nombroses comissions i pels propis artistes que viuen situacions molt diferents als seus casals i tallers. Precisament, la notícia contrasta amb moltes de les que s’han donat des de que va començar el nou exercici faller i és que pocs dies després de la cremà de les falles 2014 es va murmurar que moltes comissions d’especial anaven a tindre problemes per a mantenir la secció, i així ha sigut. Finalment repetiran totes, no sense viure alguns contratemps, com falta de patrocinadors o algunes qüestions internes no massa afortunades. Però no serà aquesta secció la que preocupe tant. Els problemes més grans es viuen a les falletes petites, algunes d’elles amb una important història situades a zones emblemàtiques de la ciutat actualment poc poblades o amb greus problemes de degradació, unes altres es troben en barris nous prou afectats per la crisi o a demarcacions consolidades que viuen la dificultat de trobar fallers per a mantenir el cens, les que no s’enfronten a una fuga de fallers incontrolable. 

Les notícies durant tot l’any no han sigut massa esperançadores; falles com Pintor Domingo-Guillem de Castro, Guillem Sorolla-Recaredo, Murillo-Palomar i Maties Perelló-Lluis Santàngel van estar a punt de desaparèixer. Les tres primeres localitzades al barri de Velluters amb més de cent anys d’història i l’última al de Russafa, més “jove”, però prop dels quaranta anys. La mort d’aquestes comissions tindria un efecte molt negatiu en la festa, història i, com no, cultura. Finalment, gràcies als seus fallers han aconseguit romandre, de moment, un any més; seguint diferents mètodes en les seues “apuntaes” destacant la utilització de les xarxes socials que cada vegada són més primordials i necessàries per a les falles sobretot més humils que ara tenen més facilitat per a que els seus esbossos, monuments, actes culturals, solidaris... arriben a milers de persones en poc de temps. 

Però no totes les comissions han experimentat la mateixa sort, Joan de Garay-Doctor Marañón, una falleta de la Creu Coberta va dir adéu als seus trenta-dos anys d’història, la falta de cens els va obligar a viure humilment plantant en huit ocasions dels últims deu anys a 7ªC. Explorador Andrés-Jalance després de no estar present a la classificació donen a entendre que també seran baixa aquest any i això que els seus fallers porten molts anys plantant quasi sense recursos i lluitant per una major participació del barri. Com a última opció, a l’abril van dur a terme una “festa de l’apuntà” a on el veïns no van reaccionar prou bé deixant la falla pràcticament a la deriva.

Estudiant la classificació per pressupostos poden detectar més arguments que deixen entreveure els problemes de la crisi, per exemple Misser Rabassa-Poeta Maragall plantarà fora de concurs ja que no ha pogut contractar a cap artista. A més a més falles que es situen a categories inferiors continuen baixant el pressupost als seus monuments grans. Però és a les falletes infantils on s’agreuja la situació ja que aquesta disminució es prolonga a totes les seccions i un any més s’invertiran menys diners que l’anterior.

Les falles no són les úniques que pateixen els símptomes de la crisi, els artistes agremiats es queixen que la “baixada de l’IVA” no ha repercutit als tallers, al contrari, el treball no ha deixat de minvar i en no poques ocasions s’ha de prescindir de treballadors o, en els pitjors dels casos, tancar. Les queixes es traslladen també a algunes comissions que assetjades per la crisi deixen de contractar a artistes dels gremis per a buscar altres alternatius o opten per fer la falla ells mateixos. Davant aquest panorama, els artistes han arribat a plantejar dures mesures com la de no deixar participar a les falles que no inverteixen més de 6000€ al seu monument. Per a fer-nos un idea amb aquesta mesura, vora cent comissions no podrien participar al concurs de premis l’any 2015.

Per tot açò, no és d’estranyar que cada vegada més falles demanen una Junta Central Fallera independent de l’Ajuntament, de manera que els polítics governants deixen d’interferir d’una vegada per totes en una festa segrestada per ells i manipulada segons els interessos del seu partit. Aquest sentiment s’acreix per fets com l’entrada en vigor d’una ordenança d’ocupació de la via pública que atenta contra el mateix esperit de la festa, ficar traves a l’ocupació del carrer a una festa caracteritzada per la utilització de l’espai públic on s’interactua amb veïns, visitants... només fa ferir a unes comissions a les quals se’ls acumulen els problemes.

Encara així el dia vint de març del 2015, tornarem a veure titulars als diaris d’àmbit nacional i provincial criticant els milions que els valencians hem cremat el dia anterior amb les falles. Realment, és pot reduir la nostra festa a la demagògia pura i dura? Eixa és la imatge que volen transmetre a la resta de l’estat del que som els valencians? Una imatge deteriorada pels nostres governants corruptes que alguns volen expandir-la a les falles, considerant-les una festa excessiva?

Les falles no són aparença, tampoc pressupostos desorbitats ni folklore bananer. Aquestes característiques van ser implantades per uns pocs que van voler fer un gran negoci utilitzant la nostra festa en l’època de “bonança”. La majoria de comissions van viure i viuen al marge d’aquesta imatge, treballen dia a dia per a oferir actes culturals com exposicions, teatres, xarrades i concursos o actes solidaris com recollida d’aliments; fomenten el valencià amb falles i llibrets que en moltes ocasions són vertaderes relíquies històriques, sociològiques i culturals. Les comissions falleres possiblement són el major teixit associatiu que es coneix a l’estat, formades per persones treballadores que amb els seus petits ingressos fan cultura i llengua i es senten integrades i cohesionades amb altres persones. No hem d’oblidar que molts immigrants formant part d’una falla han trobat la millor manera d’apropar-se a la societat valenciana. Per tot això, les falles són populars, públiques, senzilles i humils però mai seran les falles privades, grandiloqüents, excessives i del pur negoci que ens volen vendre alguns mitjans de comunicació. 

Falla Na Jordana 2014

Recorregut Falles d’Especial Sagunt 2014

En aquest article vull fer un petit anàlisi de les falles de Sagunt, no vaig tindre la sort de poder gaudir-les totes, més tenint en compte que l’agrupació no la formen únicament falles de la localitat saguntina sinó que s’inclouen també altres pobles del Camp de Morvedre. Actualment existeixen tretze falles al nucli històric de la població i quinze al de la platja, a les quals hem de sumar dos falles més, una a Gilet i altra a Faura. D’eixa forma, estem davant d’una comarca amb trenta comissions repartides en diferents nuclis i poblacions que em va dificultar molt la meua elecció de visita. Al final vaig optar per veure les falles del nucli del port a on aquests últims anys s’han localitzat totes les falles d’especial. Un nucli on justament a l’any 1927 es donava origen a la festa fallera de la ciutat, a partir d’un grup d’amics que construïen ells mateixos el monument a l’eixir de la coneguda fàbrica siderúrgica que va fer créixer el nucli marítim de manera considerable.  

Després d’aquesta xicoteta ressenya històrica, que prompte espere ampliar amb un article dedicat a la història fallera de Sagunt, voldria contar-vos el meu recorregut, centrat només en les falles d’especial. M’agradaria deixar clar que no menyspree les falles d’altres seccions i menys a Sagunt on hi ha falles molt importants, com la falla El Mocador o la falla Santa Anna situades ambdues al nucli històric, que aporten molt de valor a la nostra cultura i llengua amb llibrets que han aconseguit importants premis pel seu ús del valencià i pels continguts tant valuosos dels mateixos. A més els seus monuments sempre tenen una personalitat pròpia que mai et deixa indiferent.

L’exercici passat a Sagunt hi hagué cinc falles grans a la secció especial que a continuació passe a comentar donant els meus arguments sense voler ofendre a ningú amb la meua humil opinió que pot ser molt diferent a la resta, una de les coses que enriqueix la nostra festa, sempre caracteritzada per una forta pluralitat en la qual caben totes les formes d’entendre-la.

FALLA LA MARINA

L’artista que plantava a la demarcació era Antonio Verdugo, artista de la mateixa ciutat saguntina que plantava debutant eixe mateix any a la secció especial de València, concretament a la falla Malvarrosa.  Sorprèn, i prou, la pujada tant important del mateix ja que al Cap i Casal no era molt conegut, només solia plantar una o dos falles cada any que militaven en seccions modestes, fins que al 2013 arribà a Bisbe Amigó – Conca plantant a la secció 1B i aconseguint un bon sèptim premi, fet que influiria amb la decisió de la falla Malvarrosa per a la seua contractació. A Sagunt l’artista si que és molt més conegut, ja que ha plantat sis anys a la falla El Palleter participant any rere any a la secció especial i aconseguint un primer premi. La falla La Marina també portava confiant amb ell dotze anys consecutius però sempre a seccions més baixes assolint primers premis, ninots indultats i sobretot molts premis a la millor pintura. Aquest any, La Marina apostava com mai pel monument i arribava a la secció especial amb molta il·lusió.

La falla es troba en una plaça xicoteta encaixonada per nombroses cases d’una o dos plantes que et tanquen la vista de la falla fins que no la tens al davant teu. Aquesta fisonomia dona al cadafal una sensació màgica que recorda a la que es sent quan entres a la falla Plaça del Pilar de València, no perquè es semblen; sinó pel moment inoblidable que et fan viure aquestes falles en places encaixades entre carrers estrets. El primer que destaquem és l’alçada, possiblement ajudada per les cases que envolten la placeta, però encara així, és difícil trobar una falla de la comissió amb aquestes mides; i més tenint en compte que es tindríem que remuntar a l’any 1998 de la història de la falla per a trobar un premi a la millor falla de Sagunt precisament l’any del seu cinquanta aniversari.  No hem d’oblidar que participaven per primera vegada a especial des de que al 2002 tornaren les seccions a les falles del Camp de Morvedre. El gran ninot central del remat, un mag que sosté una bola del món, destaca per un bon modelat i una pintura més que excel·lent. Les figures que acompanyen al remat tenien interessants formes i línies modernistes. Respecte a la pintura dir que predominen colors forts a la part principal del remat i més suaus i clars, com blaus i blancs, a la resta de la falla; així l’artista vol ressaltar, amb èxit, el centre del cadafal. Per criticar alguna cosa, els ninots que formen la base queden un poc pobres, sobretot per la banda de davant, afermat pel gran remat. Encara així, no es pot deixar de comentar un espectacular ninot en la part posterior d’una xica amb un acabat molt cuidat amb colors nets i ben definits.

Considere, el monument, un dels millors plantats a la ciutat de Sagunt aquests últims anys, això si; com era d’esperar el jurat faller no ho va veure d’eixa manera i li va atorgar un quint premi, l’últim de la secció. Almenys si que van reconèixer la bona pintura i els guardonaren amb aquest premi que es concedeix a cada secció, prou curiós; com una falla amb la millor pintura de la secció obté l’última posició.

EDUARDO MERELLO

La falla Eduardo Merello, situada en una de les avingudes principals de la ciutat va tindre com  artista Rafa Cheli, un artista poc conegut a la ciutat de València per les poques falles plantades, només tinc constància de dos  al 2010, encara que per al 2015 ja es va coneixent algun projecte per al Cap i Casal, que el més segur vindrà motivat pels bons resultats a localitats com Dénia, el seu poble natal, Elda i; com no, Sagunt, a on els seus majors èxits han estat localitzats a aquesta falla. Dos primers premis a la secció especial de Sagunt als anys 2011 i 2013 fan aventurar que l’artista tindrà una àmplia carrera els pròxims anys. A més, l’arribada de Cheli a la falla ha coincidit en la millor època respecte als premis, sorprèn que l’any 2015 no haja sigut renovat.

En aquesta falla voldria fer un apunt, ja que no és la primera vegada que infravalore una al començar a veure-la per la part posterior, fet que en no poques ocasions et porta a traure conclusions errònies i precipitades. I allò va ser el que em va passar, vaig creure que la falla era molt més menuda i menys completa de l’habitual i, no era així. Sospite que eixa creença vindria un poc provocada per l’ample de l’avinguda i també pels edificis alts que no estan presents si mires la falla per davant però si mirant-la per darrere.

Prompte vaig percebre que era un anàlisi equivocat de la falla, el acabat era prou bo, la pintura tampoc defraudava i la sàtira estava present al voltant de tot el monument. A la façana del cadafal es podia contemplar un remat encertat amb uns dinosaures, amb un to còmic, coronant-lo i donant-li un equilibri considerable. La falla ambientada en l’època medieval tenia bona part del remat principal situat a una altura inferior, d’eixa manera l’artista vol aconseguir, i en la meua opinió ho aconsegueix, donar-li una conformació oberta baix per a omplir una gran avinguda que sempre pot minorar el treball.

El més destacat, en la meua opinió, va ser la crítica, la qual seguia un bon guió i era prou sarcàstica, cosa que s’agraeix en un temps a on pareix que està característica fonamental s’ha deixat un poc de costat. Cridava molt l’atenció una crítica de RTVV, possiblement la més agressiva amb el tancament de la nostra televisió pública. El més sorprenent va ser un cartell amb la frase “El poble valencià ni oblida ni perdona” que imitava una esquela dedicada a la mort de Canal 9; amb l’edifici de RTVV al fons i una partida de escacs fent una clara al·lusió al  govern valencià i acusant-lo de deixar als valencians cecs i muts.

Els premis van acompanyar, no es va aconseguir el primer però almenys si que es va considerar el bon treball fet i se li atorgà un segon.

FALLA PLAÇA RODRIGO

La falla Plaça Rodrigo, al igual que Eduardo Merello i el Palleter, és una vella coneguda d’especial. Des de la retornada de les seccions no ha deixat de participar a la màxima categoria. A més, coincidint en aquesta retornada, la falla ha estat creixent de manera molt accentuada. Tant ha estat el creixement que des de l’any 2002 s’ha convertit en la que més vegades ha copat el primer premi, un total de sis. Per això no és d’estranyar que la falla sigui una de les més atractives i visitades de la localitat saguntina. Encara així, tampoc podem passar per alt que aquests últims anys està tenint més problemes per a que arriben els bons premis, l’emergència de la falla Victòria i els alts pressupostos dels veïns de la falla Merello estan donant algun mal de cap a esta comissió.

Per això, al 2014, apostaven fort i fitxaven als Germans Gómez Fonseca, molt coneguts a la ciutat de València i encara més a la d’Alacant d’on venien justament de guanyar el màxim guardó d’especial amb la foguera Foguerer Carolines. La seua participació a València ha sigut sempre a seccions més discretes, en canvi a Alacant, si que se’ls ha vist en moltes ocasions a la secció especial i inclòs a la plaça de l’ajuntament. Fets que no són pocs per a que els fallers de la comissió del port estigueren prou entusiasmats amb els artistes.

També és important comentar la ubicació, com ve ens indica el seu nom es troba a una plaça, però la falla no es planta dins de la mateixa sinó en un extrem, en un dels carrers estrets que la rodegen. Aquest carrer s’uneix amb un altre, pel qual en no poques ocasions ha entrat la falla degut a les grans envergadures del seu volum i la ínfima mida de l’emplaçament. Aquest any no anava ser menys i la falla va tornar a entrar de nou.

Vaig tindre la sort de poder apropar-me un dia a la plantà de les falles de Sagunt, coincidint amb un matí plujós i poguí observar com avançava aquesta falla, el sofriment per part dels artistes es podia notar a l’ambient i els plàstics van ser els propietaris del carrer. Afortunadament, es va poder plantar sense que la pluja afectés massa al monument.

Dit açò, ens trobem davant d’una falla 100% Fonseca. Els artistes ens transporten als contes de Disney amb un remat que ja s’havia pogut veure en alguna ocasió a demarcacions d’altres ciutats, això si, a la Plaça Rodrigo, amb mides més importants. A la part central, detectem un castell molt de la marca Fonseca amb la bruixa de la Bella Dorment i coronat per un drac i un cavaller que amb la seua espasa subjecta a un cavall donant-li al cadafal un cert equilibri. Les figures que envolten la falla venen caracteritzades per cares rosades i redones que es van reduint mentre arribes a  l’altura dels seus ulls. La pintura té fortes tonalitats jugant molt amb blaus i morats per a donar-li un sentit fosc.

La comissió es va haver de conformar amb un tercer premi empatat amb la falla el Palleter. El jurat tornà a donar premis compartits que no es van entendre molt bé, ja que és difícil que en una competició de falles no es troben diferències entre ambdues. Jo si les vaig trobar i no entenc de cap manera l’empat. Coses de jurats...

FALLA LA VICTÒRIA

Possiblement la falla que més ha crescut en aquesta última dècada. Si algú ens haguera dit l’any 2004 que la falla la Victòria anava a guanyar al 2014 el primer premi, li haguérem considerat com un boig. Aquell any, baixaven fins a una secció quarta (la més modesta que trobàvem a Sagunt) i els fallers de la comissió comentaven que abandonaven el seu emplaçament habitual a l’Avinguda Camp de Morvedre perquè consideraven que plantaven un monument massa humil per a ocupar una de les principals artèries de la ciutat. No eren pocs els que pensaren que aquell any no s’havia plantat i és que la falla es traslladava a una petita plaça, al costat de l’avinguda, rodejada per edificis alts i arbres prou amples que dificultaven la seua vista. Allò ja anava anunciant que la comissió estava passant moments molt complicats, ni el primer premi a la secció va evitar la desolació i la falla va desaparèixer al 2005. Notícia molt trista, ja que estaven davant d’una falla històrica que plantava des de l’any 1972. Per sort, la extinció va ser més “un any sabàtic” i al 2006 va tornar amb energies renovades. Tant va ser així que van canviar de nou a la seua ubicació a l’avinguda ,i ja l’any 2012 la falla va entrar a especial.

L’artista que els plantava era Francisco Fuentes que forma part del gremi d’artistes de Borriana i és molt conegut a la província de Castelló ja que ha plantat en tots els pobles importants que es celebra la festa; Borriana, Benicarló i Vall d’Uixó. A València també han arribat els seus treballs i, a Sagunt on està aconseguint molts bons premis, concretament a la falla la Victòria. Després d’una magnífica falla plantada l’any passat que va quedar en un més que bo segon premi, l’artista aquest any ens endinsava en l’antic Egipci amb una falla que van veure a la secció especial de València l’any 2009.

Si que és veritat que les mides, adaptades al pressupost, foren un poc inferiors a les de la falla d’especial de la capital. El remat el formaven quatre grans figures amb un bon acabat. Els ninots eren capaços de transmetre expressions de manera molt adequada i els colors que predominaven eren els rosats, daurats i blancs. El més destacable de la falla va ser la crítica, molt centrada amb la segregació del nucli marítim de la ciutat, un tema polèmic i molt present a les falles. Cal recordar que a l’origen de la festa saguntina ja es va poder veure la primera crítica local que girava al voltant de les diferències dels dos nuclis.

La falla donava la campanada i arravatava l’hegemonia aconseguida per les falles El Palleter, Eduardo Merello i Plaça Rodrigo aquests últims anys. I es que haurien de remuntar-nos fins l’any 2001 per a trobar un primer premi que no haguera caigut en una de les tres comissions esmentades anteriorment i és que esta falla és d’anunciar, el poguérem veure l’any anterior de la seua desaparició i ho visquérem l’any passat amb un bon segon premi que ens indicava que estaven en el seu màxim esplendor i prompte ho sabríem.

FALLA EL PALLETER

El Palleter no es va quedar curt i també va apostar pel monument, per això, fitxaven a Alejandro Santaeulalia. Ja només escoltar el cognom sabem que estem davant d’un prestigiós artista que ha plantat falles grans i infantils a la secció especial de València. La comissió prescindia de l’artista Antonio Verdugo que plantava falles a aquesta comissió des de l’any 2008 i, per tant, també abandonaven l’estil més innovador i “modern” que el caracteritzen i ara retornaven a un estil més barroc amb el que van obtenir els seus majors èxits (tres primers premis seguits entre 2003 i 2005). Els membres de la comissió depositaven una gran il·lusió amb el nou artista que venia de guanyar junt a Vicent Llàcer el primer premi a la secció 1A de València. La il·lusió es va transformar en satisfacció ja que l’artista els presentava la mateixa falla amb la que havia aconseguit eixe premi.

Desgraciadament, la falla va ser la que més problemes va tindre en la plantà. Al presentar un monument amb volums prou considerables, es va haver d’avançar el muntatge del cadafal amb tant mala sort que els efectes d’una tromba d’aigua van can fer mal el remat. Vaig acudir aquell matí de la tromba a la falla i poguí observar els desperfectes de la pluja. El remat estava constituït per una barca en la que s’acumulava i filtrava l’aigua, provocant una gran quantitat de goteres davall d’aquesta. En la pintura també hi havia molts problemes, en alguns llocs s’havia alçat i en altres s’escorria complicant molt els treballs de millora. Es podien detectar cares de preocupació entre els artistes i els membres de la comissió. 

Sembla mentida que després de tots els desperfectes nomenats, la falla, pocs dies després pogué plantar un gran monument llevat d’alguns xicotets problemes de pintura que no ocultaven el talent d’Alejandro Santaeulalia. El que més cridava l’atenció era l’alçada i composició, més de sis figures formaven el remat. Un remat que ens oferia un cert risc, trobaven dos mariners en la part superior d’un masteler sostinguts pràcticament en l’aire. Tant era l’equilibri que la inclinació dels mariners et portava a passar pràcticament per baix d’ells. La part inferior era de les mes completes de la secció especial jugant molt amb la sàtira i amb una crítica d'actualitat nacional.

Finalment, la falla va obtenir, com hem comentat abans, un tercer premi empatat junt a la Plaça Rodrigo.