Falles i Crisi

Després de publicar-se els pressupostos de les falles de València així com les seccions en les que estaran classificades les mateixes,  crec que és el moment per a fer una reflexió sobre la crisi i veure com continua afectant de manera considerable a les comissions, artistes, negocis i societat en general.

Considere que s’ha de fer un altre anàlisi d’aquests pressupostos. Un anàlisi més crític davant del positivisme d’alguns diaris i mitjans de comunicació que anuncien inclòs “brots verds” a les falles no sabem si serà per la seua línia ideològica  o perquè realment creuen que un augment pressupostari de poc més de 82.000 € (que, per cert, més del  55% ve motivat pels augments dels fons de les falles de la Secció Especial, concretament per una d’elles) és suficient com per a generalitzar. I no parlar del optimisme de l’edil de festes, Francisco Lledó, que ja és posa medalles i explica que va ser ell qui va demanar als presidents més inversió en el monument després de la baixada de l’IVA.  Un IVA que realment ha experimentat un creixement d’un 2%, perquè hem de recordar que al 2011 les falles tenien un impost reduït d’un 8%. És cert que no és el denigrant 21% dels anys anteriors però si que hem patit un augment encobert. No hem d’oblidar-ho.

Aquesta eufòria costa entendre-la per part de nombroses comissions i pels propis artistes que viuen situacions molt diferents als seus casals i tallers. Precisament, la notícia contrasta amb moltes de les que s’han donat des de que va començar el nou exercici faller i és que pocs dies després de la cremà de les falles 2014 es va murmurar que moltes comissions d’especial anaven a tindre problemes per a mantenir la secció, i així ha sigut. Finalment repetiran totes, no sense viure alguns contratemps, com falta de patrocinadors o algunes qüestions internes no massa afortunades. Però no serà aquesta secció la que preocupe tant. Els problemes més grans es viuen a les falletes petites, algunes d’elles amb una important història situades a zones emblemàtiques de la ciutat actualment poc poblades o amb greus problemes de degradació, unes altres es troben en barris nous prou afectats per la crisi o a demarcacions consolidades que viuen la dificultat de trobar fallers per a mantenir el cens, les que no s’enfronten a una fuga de fallers incontrolable. 

Les notícies durant tot l’any no han sigut massa esperançadores; falles com Pintor Domingo-Guillem de Castro, Guillem Sorolla-Recaredo, Murillo-Palomar i Maties Perelló-Lluis Santàngel van estar a punt de desaparèixer. Les tres primeres localitzades al barri de Velluters amb més de cent anys d’història i l’última al de Russafa, més “jove”, però prop dels quaranta anys. La mort d’aquestes comissions tindria un efecte molt negatiu en la festa, història i, com no, cultura. Finalment, gràcies als seus fallers han aconseguit romandre, de moment, un any més; seguint diferents mètodes en les seues “apuntaes” destacant la utilització de les xarxes socials que cada vegada són més primordials i necessàries per a les falles sobretot més humils que ara tenen més facilitat per a que els seus esbossos, monuments, actes culturals, solidaris... arriben a milers de persones en poc de temps. 

Però no totes les comissions han experimentat la mateixa sort, Joan de Garay-Doctor Marañón, una falleta de la Creu Coberta va dir adéu als seus trenta-dos anys d’història, la falta de cens els va obligar a viure humilment plantant en huit ocasions dels últims deu anys a 7ªC. Explorador Andrés-Jalance després de no estar present a la classificació donen a entendre que també seran baixa aquest any i això que els seus fallers porten molts anys plantant quasi sense recursos i lluitant per una major participació del barri. Com a última opció, a l’abril van dur a terme una “festa de l’apuntà” a on el veïns no van reaccionar prou bé deixant la falla pràcticament a la deriva.

Estudiant la classificació per pressupostos poden detectar més arguments que deixen entreveure els problemes de la crisi, per exemple Misser Rabassa-Poeta Maragall plantarà fora de concurs ja que no ha pogut contractar a cap artista. A més a més falles que es situen a categories inferiors continuen baixant el pressupost als seus monuments grans. Però és a les falletes infantils on s’agreuja la situació ja que aquesta disminució es prolonga a totes les seccions i un any més s’invertiran menys diners que l’anterior.

Les falles no són les úniques que pateixen els símptomes de la crisi, els artistes agremiats es queixen que la “baixada de l’IVA” no ha repercutit als tallers, al contrari, el treball no ha deixat de minvar i en no poques ocasions s’ha de prescindir de treballadors o, en els pitjors dels casos, tancar. Les queixes es traslladen també a algunes comissions que assetjades per la crisi deixen de contractar a artistes dels gremis per a buscar altres alternatius o opten per fer la falla ells mateixos. Davant aquest panorama, els artistes han arribat a plantejar dures mesures com la de no deixar participar a les falles que no inverteixen més de 6000€ al seu monument. Per a fer-nos un idea amb aquesta mesura, vora cent comissions no podrien participar al concurs de premis l’any 2015.

Per tot açò, no és d’estranyar que cada vegada més falles demanen una Junta Central Fallera independent de l’Ajuntament, de manera que els polítics governants deixen d’interferir d’una vegada per totes en una festa segrestada per ells i manipulada segons els interessos del seu partit. Aquest sentiment s’acreix per fets com l’entrada en vigor d’una ordenança d’ocupació de la via pública que atenta contra el mateix esperit de la festa, ficar traves a l’ocupació del carrer a una festa caracteritzada per la utilització de l’espai públic on s’interactua amb veïns, visitants... només fa ferir a unes comissions a les quals se’ls acumulen els problemes.

Encara així el dia vint de març del 2015, tornarem a veure titulars als diaris d’àmbit nacional i provincial criticant els milions que els valencians hem cremat el dia anterior amb les falles. Realment, és pot reduir la nostra festa a la demagògia pura i dura? Eixa és la imatge que volen transmetre a la resta de l’estat del que som els valencians? Una imatge deteriorada pels nostres governants corruptes que alguns volen expandir-la a les falles, considerant-les una festa excessiva?

Les falles no són aparença, tampoc pressupostos desorbitats ni folklore bananer. Aquestes característiques van ser implantades per uns pocs que van voler fer un gran negoci utilitzant la nostra festa en l’època de “bonança”. La majoria de comissions van viure i viuen al marge d’aquesta imatge, treballen dia a dia per a oferir actes culturals com exposicions, teatres, xarrades i concursos o actes solidaris com recollida d’aliments; fomenten el valencià amb falles i llibrets que en moltes ocasions són vertaderes relíquies històriques, sociològiques i culturals. Les comissions falleres possiblement són el major teixit associatiu que es coneix a l’estat, formades per persones treballadores que amb els seus petits ingressos fan cultura i llengua i es senten integrades i cohesionades amb altres persones. No hem d’oblidar que molts immigrants formant part d’una falla han trobat la millor manera d’apropar-se a la societat valenciana. Per tot això, les falles són populars, públiques, senzilles i humils però mai seran les falles privades, grandiloqüents, excessives i del pur negoci que ens volen vendre alguns mitjans de comunicació. 

Falla Na Jordana 2014

Recorregut Falles d’Especial Sagunt 2014

En aquest article vull fer un petit anàlisi de les falles de Sagunt, no vaig tindre la sort de poder gaudir-les totes, més tenint en compte que l’agrupació no la formen únicament falles de la localitat saguntina sinó que s’inclouen també altres pobles del Camp de Morvedre. Actualment existeixen tretze falles al nucli històric de la població i quinze al de la platja, a les quals hem de sumar dos falles més, una a Gilet i altra a Faura. D’eixa forma, estem davant d’una comarca amb trenta comissions repartides en diferents nuclis i poblacions que em va dificultar molt la meua elecció de visita. Al final vaig optar per veure les falles del nucli del port a on aquests últims anys s’han localitzat totes les falles d’especial. Un nucli on justament a l’any 1927 es donava origen a la festa fallera de la ciutat, a partir d’un grup d’amics que construïen ells mateixos el monument a l’eixir de la coneguda fàbrica siderúrgica que va fer créixer el nucli marítim de manera considerable.  

Després d’aquesta xicoteta ressenya històrica, que prompte espere ampliar amb un article dedicat a la història fallera de Sagunt, voldria contar-vos el meu recorregut, centrat només en les falles d’especial. M’agradaria deixar clar que no menyspree les falles d’altres seccions i menys a Sagunt on hi ha falles molt importants, com la falla El Mocador o la falla Santa Anna situades ambdues al nucli històric, que aporten molt de valor a la nostra cultura i llengua amb llibrets que han aconseguit importants premis pel seu ús del valencià i pels continguts tant valuosos dels mateixos. A més els seus monuments sempre tenen una personalitat pròpia que mai et deixa indiferent.

L’exercici passat a Sagunt hi hagué cinc falles grans a la secció especial que a continuació passe a comentar donant els meus arguments sense voler ofendre a ningú amb la meua humil opinió que pot ser molt diferent a la resta, una de les coses que enriqueix la nostra festa, sempre caracteritzada per una forta pluralitat en la qual caben totes les formes d’entendre-la.

FALLA LA MARINA

L’artista que plantava a la demarcació era Antonio Verdugo, artista de la mateixa ciutat saguntina que plantava debutant eixe mateix any a la secció especial de València, concretament a la falla Malvarrosa.  Sorprèn, i prou, la pujada tant important del mateix ja que al Cap i Casal no era molt conegut, només solia plantar una o dos falles cada any que militaven en seccions modestes, fins que al 2013 arribà a Bisbe Amigó – Conca plantant a la secció 1B i aconseguint un bon sèptim premi, fet que influiria amb la decisió de la falla Malvarrosa per a la seua contractació. A Sagunt l’artista si que és molt més conegut, ja que ha plantat sis anys a la falla El Palleter participant any rere any a la secció especial i aconseguint un primer premi. La falla La Marina també portava confiant amb ell dotze anys consecutius però sempre a seccions més baixes assolint primers premis, ninots indultats i sobretot molts premis a la millor pintura. Aquest any, La Marina apostava com mai pel monument i arribava a la secció especial amb molta il·lusió.

La falla es troba en una plaça xicoteta encaixonada per nombroses cases d’una o dos plantes que et tanquen la vista de la falla fins que no la tens al davant teu. Aquesta fisonomia dona al cadafal una sensació màgica que recorda a la que es sent quan entres a la falla Plaça del Pilar de València, no perquè es semblen; sinó pel moment inoblidable que et fan viure aquestes falles en places encaixades entre carrers estrets. El primer que destaquem és l’alçada, possiblement ajudada per les cases que envolten la placeta, però encara així, és difícil trobar una falla de la comissió amb aquestes mides; i més tenint en compte que es tindríem que remuntar a l’any 1998 de la història de la falla per a trobar un premi a la millor falla de Sagunt precisament l’any del seu cinquanta aniversari.  No hem d’oblidar que participaven per primera vegada a especial des de que al 2002 tornaren les seccions a les falles del Camp de Morvedre. El gran ninot central del remat, un mag que sosté una bola del món, destaca per un bon modelat i una pintura més que excel·lent. Les figures que acompanyen al remat tenien interessants formes i línies modernistes. Respecte a la pintura dir que predominen colors forts a la part principal del remat i més suaus i clars, com blaus i blancs, a la resta de la falla; així l’artista vol ressaltar, amb èxit, el centre del cadafal. Per criticar alguna cosa, els ninots que formen la base queden un poc pobres, sobretot per la banda de davant, afermat pel gran remat. Encara així, no es pot deixar de comentar un espectacular ninot en la part posterior d’una xica amb un acabat molt cuidat amb colors nets i ben definits.

Considere, el monument, un dels millors plantats a la ciutat de Sagunt aquests últims anys, això si; com era d’esperar el jurat faller no ho va veure d’eixa manera i li va atorgar un quint premi, l’últim de la secció. Almenys si que van reconèixer la bona pintura i els guardonaren amb aquest premi que es concedeix a cada secció, prou curiós; com una falla amb la millor pintura de la secció obté l’última posició.

EDUARDO MERELLO

La falla Eduardo Merello, situada en una de les avingudes principals de la ciutat va tindre com  artista Rafa Cheli, un artista poc conegut a la ciutat de València per les poques falles plantades, només tinc constància de dos  al 2010, encara que per al 2015 ja es va coneixent algun projecte per al Cap i Casal, que el més segur vindrà motivat pels bons resultats a localitats com Dénia, el seu poble natal, Elda i; com no, Sagunt, a on els seus majors èxits han estat localitzats a aquesta falla. Dos primers premis a la secció especial de Sagunt als anys 2011 i 2013 fan aventurar que l’artista tindrà una àmplia carrera els pròxims anys. A més, l’arribada de Cheli a la falla ha coincidit en la millor època respecte als premis, sorprèn que l’any 2015 no haja sigut renovat.

En aquesta falla voldria fer un apunt, ja que no és la primera vegada que infravalore una al començar a veure-la per la part posterior, fet que en no poques ocasions et porta a traure conclusions errònies i precipitades. I allò va ser el que em va passar, vaig creure que la falla era molt més menuda i menys completa de l’habitual i, no era així. Sospite que eixa creença vindria un poc provocada per l’ample de l’avinguda i també pels edificis alts que no estan presents si mires la falla per davant però si mirant-la per darrere.

Prompte vaig percebre que era un anàlisi equivocat de la falla, el acabat era prou bo, la pintura tampoc defraudava i la sàtira estava present al voltant de tot el monument. A la façana del cadafal es podia contemplar un remat encertat amb uns dinosaures, amb un to còmic, coronant-lo i donant-li un equilibri considerable. La falla ambientada en l’època medieval tenia bona part del remat principal situat a una altura inferior, d’eixa manera l’artista vol aconseguir, i en la meua opinió ho aconsegueix, donar-li una conformació oberta baix per a omplir una gran avinguda que sempre pot minorar el treball.

El més destacat, en la meua opinió, va ser la crítica, la qual seguia un bon guió i era prou sarcàstica, cosa que s’agraeix en un temps a on pareix que està característica fonamental s’ha deixat un poc de costat. Cridava molt l’atenció una crítica de RTVV, possiblement la més agressiva amb el tancament de la nostra televisió pública. El més sorprenent va ser un cartell amb la frase “El poble valencià ni oblida ni perdona” que imitava una esquela dedicada a la mort de Canal 9; amb l’edifici de RTVV al fons i una partida de escacs fent una clara al·lusió al  govern valencià i acusant-lo de deixar als valencians cecs i muts.

Els premis van acompanyar, no es va aconseguir el primer però almenys si que es va considerar el bon treball fet i se li atorgà un segon.

FALLA PLAÇA RODRIGO

La falla Plaça Rodrigo, al igual que Eduardo Merello i el Palleter, és una vella coneguda d’especial. Des de la retornada de les seccions no ha deixat de participar a la màxima categoria. A més, coincidint en aquesta retornada, la falla ha estat creixent de manera molt accentuada. Tant ha estat el creixement que des de l’any 2002 s’ha convertit en la que més vegades ha copat el primer premi, un total de sis. Per això no és d’estranyar que la falla sigui una de les més atractives i visitades de la localitat saguntina. Encara així, tampoc podem passar per alt que aquests últims anys està tenint més problemes per a que arriben els bons premis, l’emergència de la falla Victòria i els alts pressupostos dels veïns de la falla Merello estan donant algun mal de cap a esta comissió.

Per això, al 2014, apostaven fort i fitxaven als Germans Gómez Fonseca, molt coneguts a la ciutat de València i encara més a la d’Alacant d’on venien justament de guanyar el màxim guardó d’especial amb la foguera Foguerer Carolines. La seua participació a València ha sigut sempre a seccions més discretes, en canvi a Alacant, si que se’ls ha vist en moltes ocasions a la secció especial i inclòs a la plaça de l’ajuntament. Fets que no són pocs per a que els fallers de la comissió del port estigueren prou entusiasmats amb els artistes.

També és important comentar la ubicació, com ve ens indica el seu nom es troba a una plaça, però la falla no es planta dins de la mateixa sinó en un extrem, en un dels carrers estrets que la rodegen. Aquest carrer s’uneix amb un altre, pel qual en no poques ocasions ha entrat la falla degut a les grans envergadures del seu volum i la ínfima mida de l’emplaçament. Aquest any no anava ser menys i la falla va tornar a entrar de nou.

Vaig tindre la sort de poder apropar-me un dia a la plantà de les falles de Sagunt, coincidint amb un matí plujós i poguí observar com avançava aquesta falla, el sofriment per part dels artistes es podia notar a l’ambient i els plàstics van ser els propietaris del carrer. Afortunadament, es va poder plantar sense que la pluja afectés massa al monument.

Dit açò, ens trobem davant d’una falla 100% Fonseca. Els artistes ens transporten als contes de Disney amb un remat que ja s’havia pogut veure en alguna ocasió a demarcacions d’altres ciutats, això si, a la Plaça Rodrigo, amb mides més importants. A la part central, detectem un castell molt de la marca Fonseca amb la bruixa de la Bella Dorment i coronat per un drac i un cavaller que amb la seua espasa subjecta a un cavall donant-li al cadafal un cert equilibri. Les figures que envolten la falla venen caracteritzades per cares rosades i redones que es van reduint mentre arribes a  l’altura dels seus ulls. La pintura té fortes tonalitats jugant molt amb blaus i morats per a donar-li un sentit fosc.

La comissió es va haver de conformar amb un tercer premi empatat amb la falla el Palleter. El jurat tornà a donar premis compartits que no es van entendre molt bé, ja que és difícil que en una competició de falles no es troben diferències entre ambdues. Jo si les vaig trobar i no entenc de cap manera l’empat. Coses de jurats...

FALLA LA VICTÒRIA

Possiblement la falla que més ha crescut en aquesta última dècada. Si algú ens haguera dit l’any 2004 que la falla la Victòria anava a guanyar al 2014 el primer premi, li haguérem considerat com un boig. Aquell any, baixaven fins a una secció quarta (la més modesta que trobàvem a Sagunt) i els fallers de la comissió comentaven que abandonaven el seu emplaçament habitual a l’Avinguda Camp de Morvedre perquè consideraven que plantaven un monument massa humil per a ocupar una de les principals artèries de la ciutat. No eren pocs els que pensaren que aquell any no s’havia plantat i és que la falla es traslladava a una petita plaça, al costat de l’avinguda, rodejada per edificis alts i arbres prou amples que dificultaven la seua vista. Allò ja anava anunciant que la comissió estava passant moments molt complicats, ni el primer premi a la secció va evitar la desolació i la falla va desaparèixer al 2005. Notícia molt trista, ja que estaven davant d’una falla històrica que plantava des de l’any 1972. Per sort, la extinció va ser més “un any sabàtic” i al 2006 va tornar amb energies renovades. Tant va ser així que van canviar de nou a la seua ubicació a l’avinguda ,i ja l’any 2012 la falla va entrar a especial.

L’artista que els plantava era Francisco Fuentes que forma part del gremi d’artistes de Borriana i és molt conegut a la província de Castelló ja que ha plantat en tots els pobles importants que es celebra la festa; Borriana, Benicarló i Vall d’Uixó. A València també han arribat els seus treballs i, a Sagunt on està aconseguint molts bons premis, concretament a la falla la Victòria. Després d’una magnífica falla plantada l’any passat que va quedar en un més que bo segon premi, l’artista aquest any ens endinsava en l’antic Egipci amb una falla que van veure a la secció especial de València l’any 2009.

Si que és veritat que les mides, adaptades al pressupost, foren un poc inferiors a les de la falla d’especial de la capital. El remat el formaven quatre grans figures amb un bon acabat. Els ninots eren capaços de transmetre expressions de manera molt adequada i els colors que predominaven eren els rosats, daurats i blancs. El més destacable de la falla va ser la crítica, molt centrada amb la segregació del nucli marítim de la ciutat, un tema polèmic i molt present a les falles. Cal recordar que a l’origen de la festa saguntina ja es va poder veure la primera crítica local que girava al voltant de les diferències dels dos nuclis.

La falla donava la campanada i arravatava l’hegemonia aconseguida per les falles El Palleter, Eduardo Merello i Plaça Rodrigo aquests últims anys. I es que haurien de remuntar-nos fins l’any 2001 per a trobar un primer premi que no haguera caigut en una de les tres comissions esmentades anteriorment i és que esta falla és d’anunciar, el poguérem veure l’any anterior de la seua desaparició i ho visquérem l’any passat amb un bon segon premi que ens indicava que estaven en el seu màxim esplendor i prompte ho sabríem.

FALLA EL PALLETER

El Palleter no es va quedar curt i també va apostar pel monument, per això, fitxaven a Alejandro Santaeulalia. Ja només escoltar el cognom sabem que estem davant d’un prestigiós artista que ha plantat falles grans i infantils a la secció especial de València. La comissió prescindia de l’artista Antonio Verdugo que plantava falles a aquesta comissió des de l’any 2008 i, per tant, també abandonaven l’estil més innovador i “modern” que el caracteritzen i ara retornaven a un estil més barroc amb el que van obtenir els seus majors èxits (tres primers premis seguits entre 2003 i 2005). Els membres de la comissió depositaven una gran il·lusió amb el nou artista que venia de guanyar junt a Vicent Llàcer el primer premi a la secció 1A de València. La il·lusió es va transformar en satisfacció ja que l’artista els presentava la mateixa falla amb la que havia aconseguit eixe premi.

Desgraciadament, la falla va ser la que més problemes va tindre en la plantà. Al presentar un monument amb volums prou considerables, es va haver d’avançar el muntatge del cadafal amb tant mala sort que els efectes d’una tromba d’aigua van can fer mal el remat. Vaig acudir aquell matí de la tromba a la falla i poguí observar els desperfectes de la pluja. El remat estava constituït per una barca en la que s’acumulava i filtrava l’aigua, provocant una gran quantitat de goteres davall d’aquesta. En la pintura també hi havia molts problemes, en alguns llocs s’havia alçat i en altres s’escorria complicant molt els treballs de millora. Es podien detectar cares de preocupació entre els artistes i els membres de la comissió. 

Sembla mentida que després de tots els desperfectes nomenats, la falla, pocs dies després pogué plantar un gran monument llevat d’alguns xicotets problemes de pintura que no ocultaven el talent d’Alejandro Santaeulalia. El que més cridava l’atenció era l’alçada i composició, més de sis figures formaven el remat. Un remat que ens oferia un cert risc, trobaven dos mariners en la part superior d’un masteler sostinguts pràcticament en l’aire. Tant era l’equilibri que la inclinació dels mariners et portava a passar pràcticament per baix d’ells. La part inferior era de les mes completes de la secció especial jugant molt amb la sàtira i amb una crítica d'actualitat nacional.

Finalment, la falla va obtenir, com hem comentat abans, un tercer premi empatat junt a la Plaça Rodrigo.   

Opinió i Crítica d'#UnaFestaPerATots

Hui vull comentar i opinar sobre la presentació dels esbossos i maquetes de la Federació de Falles d’Especial que es va dur a terme el passat cap de setmana. L’acte, conegut com “Una Festa Per A Tots”,  es va desenvolupar a la plaça del Centre Comercial Nuevo Centro, per a mi un espai  indigne, a un envelat més indigne encara, per a mostrar una festa com les falles que torna a estar rellevada a ocupar llocs que no li corresponen. Aquest any, els mitjans de comunicació i les diferents falles organitzadores de l’acte parlen d’un èxit de públic assistent, tant de la pròpia ciutat i de pobles pròxims com de turistes. I jo em pregunte, si l’acte s’haguera fet al centre de la ciutat a un edifici emblemàtic , l’èxit no haguera sigut major que a una zona al meu semblar gens turística? Si volem projectar la nostra festa a l’exterior mal anem utilitzant envelats per a actes tant importants. Això si, l’elecció de la Cort d’Honor serà a un pavelló amb molt bones instal·lacions, no vull dir que estiga en contra, però si crec que les dues deurien tindre la mateixa consideració. Amb açò llance una altra pregunta per a reflexionar: Què pensaríeu si l’elecció de la Cort es fes a un envelat?.

Pel que fa al programa de la festa, he de dir que no em pareix bona idea que la presentació dels esbossos i maquetes es fera el dijous per la nit, dos dies després de la inauguració de l'espai, ja que si és una festa que gira al voltant d’aquests  no té cap sentit si no estan. El que si que varen tindre tota la setmana va ser una mostra d’indumentària que al meu parer no va resultar tan satisfactòria, almenys el dissabte, quan hi vaig estar; ja que la gent s’amuntonava a la banda de les maquetes i la que s’apropava a la indumentària feia la visita ràpida, o això és el que vaig notar. Al costat de la indumentària, vaig veure l’estand de la Federació de Falles de 1A on si trobàvem un llibre, “Fallas de Primera” de Moisés Domínguez, prou interessant dedicat a les falles d’aquesta secció fent un recorregut històric dels premis i ensenyant-nos fotografies de cada any, molt bon recopilatori, pel que respecta a la meua opinió va ser el més interessant que es va oferir en aquest raconet de l’envelat.

Al veure aquest llibre vaig pensar, tant de bo haguérem vist alguna exposició més atractiva de la Federació d’Especial dedicada als seus monuments antics, emblemàtics, primers premis... així com dades interessants de la seua història i curiositats. També es podria haver inclòs exposicions dedicades als seus artistes amb les seues obres anteriors, trajectòria i anècdotes.

El dissabte vaig tindre la sort de poder acudir al col·loqui dels artistes, possiblement un dels actes més interessants del programa però que amb només u i d’una hora no crec que hi fora suficient. No haguera estat mal incloure un torn de preguntes per al públic i, durant tota la setmana, altres taules redones dedicades a conèixer l’artista, com treballa, els materials que utilitza, la seua trajectòria, explicació de la falla que realitza aquest any... Però bé, encara així vaig poder gaudir amb el curt col·loqui a on destaque la intervenció de José Latorre, encarregat del monument de la falla Na Jordana, que va tindre paraules per agrair el treball de dissenyadors, guionistes, poetes, escultors i pintors; i va insistir que en no poques ocasions són oblidats i realment el seu treball es fonamental per a una falla. David Moreno, artista de la falla Nou Campanar, ens va explicar que la seua falla vol arribar a tot aquell públic que mai s’ha interessat per les falles però que si l’agrada l’art, que no vol muntar un obra que quede sense moviment en mig del carrer, vol fer-nos interactuar i pensar amb la falla i que hi haurà sorpresa amb la cremà a on el foc serà un element que donarà forma al monument.  Després d’aquesta reflexió per part de Moreno, la presentadora de l’acte va interpel·lar a la resta d’artistes que feien falles més clàssiques per a escoltar l’opinió que tenien de les experimentals; la resposta, que no recorde de qui va ser, em va arribar al cor, l’artista va dir que li semblava molt bé aquest estil i que si per alguna cosa és caracteritzava la nostra festa és per la seua pluralitat.  

No puc passar per alt, els problemes de comunicació dels que es van queixar molts mitjans de comunicació que operen a les xarxes socials, a més de problemes de coordinació ja que una de les falles que forma part de la Federació va desvetllar els projectes abans de la descoberta oficial.

Respecte a les maquetes i esbossos es tira de menys la utilització del valencià al lema de moltes falles i a algunes (de les poques) explicacions dels projectes. Explicacions, que per a mi deurien anar junt als projectes per a poder entendre el significat i començar a donar-li una coherència a la falla.

Després d’aquesta crítica, sempre constructiva i donant la meua opinió sense voler ofendre a ningú, m’agradaria passar a comentar les diferents maquetes i esbossos de les falles. A on primer de tot, vull comentar que el nivell ha sigut molt alt, és prompte per a parlar però tenia la sensació que aquest any anava a afectar més encara la crisi a la Secció Especial i sembla que hi haurà falles molt interessant  i amb volums prou grans. No estic d’acord amb les crítiques que assenyalen les falles d’aquest any com falles ja vistes, que no evolucionen i que no sorprenen. Són opinions totalment respectables però crec que cada artista té el seu estil o la seua marca que et duu quan passes davant d’una falla a endevinar de seguida de qui és. No és cert, que els artistes no evolucionen i pense que aquest any hi ha exemples que explicaré a continuació amb la meua opinió respecte a cada projecte:

 L’ANTIGA DE CAMPANAR

“Barbaritats” és un projecte de Alejandro Santaeulalia, possiblement el més gamberro i crític que hem vist d’ell. La sensació de moviment i equilibri va estar molt present. El remat estarà ple de figures “xicotetes”, marca Santaeulalia, que ens farà perdre’ns per ell. Els dragons poden ser impressionants. El projecte incloïa l’explicació de la falla que ens va permetre saber que ens volen portar a l’edat mitjana per a contar-nos la història d’uns bàrbars que van portar a la població a un “Estat de Malestar”, fent un simbolisme amb l’actualitat. Un dels artistes que, pel que fa a la meua opinió, ha anat evolucionant i ens presentarà el seu projecte menys seriós. M’ha agradat molt la maqueta virtual, les falles cada vegada estan més introduïdes en les noves tecnologies.

EXPOSICIÓ

“VaeVictis” de Paco Giner té darrere la gran falla plantada l’any passat ja veurem si la pot superar. De moment pareix que Paco Giner canvia dràsticament l’estil de la falla a un més estàtic, seriós i realista. Això si, les seues figures no abandonen les línies i el modernisme que les caracteritzen. Un artista que cada vegada va a més i ens sorprèn amb falles més elaborades aquesta no serà per a menys.

CONVENT DE JERUSALEM

I tornem una altra vegada al passat a Convent, ara amb “L’ocàs dels Déus” molt més lluny del que ens té acostumats Pedro Santaeulalia. La Maqueta dóna la sensació que el risc d’equilibri va ser menor que altres anys i la falla serà més vertical. El volum tornarà a ser impressionant i estic intrigat com s’aconseguirà simular l’aigua, un dels elements més difícils de plasmar a una falla. O serà aigua de veritat? De Santaeulalia s’ho podríem esperar. El que si que trobarem segur en aquesta falla és un molt bon acabat i una pintura prou realista.

ALMIRALL CADARSO – COMTE ALTEA

Una vegada més Manuel Algarra torna a ser l’artista de la falla Almirall; aquest any amb “Bon apetit” buscarà millorar el quint premi del 2014. De moment, el que si que es veu és que tornem a una falla amb més sensació de moviment, com les que  va plantar al 2008 o 2009 en aquesta mateixa demarcació, però sense oblidar-se de les figures allargades i d’època  per les que s’ha decantat aquests últims anys. Si que sembla que l’humor torna a estar més present al remat, últimament havien tingut uns de més seriosos. L’acabat, el modelat i la pintura tornaran a ser el seu fort;  veurem si els baixos de la falla, sempre molt crítics, acompanyen al remat sempre de molta qualitat. Per cert, estic molt interessat per veure l’efecte de la copa de vi de l’home de la esquerra.

SUECA – LITERAT AZORÍN

Ací ens trobem de nou a José Lafarga amb “Spanglish”, un artista que li va afectar i molt l’arribada dels dissenys de Corredera al seu taller l’any 2013. Des d’eixe any, ens dóna la sensació que Lafarga ha evolucionat cap a un altre estil a on les figures són més rectes i lineals i la pintura passa a tindre colors forts i vius allunyant-se de la que plantà en aquesta demarcació el 2012. Aquell any els colors foren més foscos i suaus, jugant molt més en l’escala de grisos. L’arc que formarà la part central i més alta de la falla em té un poc intrigat ja que estem molt acostumats a trobar-ho en moltes falles i no sé quin tractament se li donarà en la falla per a que semble diferent.  Del que si estic segur és que Lafarga ens oferirà una falla amb molt de colorit i amb un remat molt més encertat que l’any passat.

EL PILAR

“La Pantomima” de Pere Baenas sembla molt diferent a la falla, justa guanyadora, que va fer per a esta comissió l’any passat. Sembla que no hi haurà tantes figures xicotetes al remat, ara predominaran dos figures centrals enormes que ompliran la plaça. Una plaça màgica que no et permet veure la falla fins que no estàs davant d’ella, les sensacions que vius en eixe moment són indescriptibles i crec que aquestes dos figures van a impressionar, i molt, quan gires el carrer i entres a la plaça.  He de dir també que la pintura és un dels forts de Pere Baenas, els colors suaus i clars li donen al cadafal un aire molt viu. La maqueta ja ha sigut de les més comentades, almenys el dia que hi vaig estar, no sé si era per la seua grandària o pel color però la gent s’apropava donant punts de vista prou positius.  No voldria oblidar que tinc la sensació que Pere Baenas ens sorprendrà amb alguna cosa més, mai ens regala tota la maqueta sencera, l’hem vist moltes vegades en ell; així que atents a la plantà.

NA JORDANA

La unió, molt esperada, d’uns dels artistes més ben valorats, Latorre i Sanz, amb uns dels dissenyadors més prestigiosos, Carlos Corredera,  ens porten a una de les maquetes més esperades i singulars de l’any. Aquesta comissió si que va incloure l’explicació de la falla, per tant, sabem que al centre de la falla trobarem a un astrobiòleg  que té curiositat per la vida extraterrestre i cerca una senyal que acaba trobant al seu pit a on estan totes les civilitzacions possibles de l’univers, fent-nos entendre que tot el que cerquem no està tan lluny, que podem trobar-ho dins de nosaltres. Aquesta comunicació ha fet que moltes criatures arriben a la Terra: com un alienígena (al costat del astrobiòleg) que va abduint a membres de la nostra societat, un extraterrestre que estableix una relació d’amor amb un terrícola (a la esquerra) i en canvi un altre passa la porta i es converteix en un humà amb foscos objectius (a la dreta). A la banda de dalt del remat trobem una silueta femenina que ens resumeix l’origen de la vida. Al final de l’explicació descobrim la idea principal que va a envoltar tota la falla: Tolerar formes de vida i de ser diferents de les majoritàries entre sers humans. Una crítica social molt elaborada i encertada que curiosament es pot transferir a la pròpia Falla Na Jordana, una falla que s’ha caracteritzat per viure la secció especial de manera diferent a les altres. Respecte a la composició, veurem figures impossibles, molt d’equilibri, pintura amb tons molt vius i un acabat espectacular. Unint tot açò amb unes formes complexes estem davant d’una de les falles més originals.

NOU CAMPANAR

Nou Campanar presenta una maqueta experimental de David Moreno i Miguel Arraiz. Una falla que encara queda molt per a que es plante i ja és la més comentada a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. David Moreno ens ha explicat que vol arribar a un públic que mai ha estat interessat per aquestes però si per l’art, vol fer una obra dinàmica, diversa, participativa i interactiva que porte als visitants a construir un projecte virtual durant huit dies abans de la plantà i es seguirà creant fins la cremà a on agafarà la forma definitiva, desconeguda ara. D’aquesta manera podem entendre el lema de la mateixa, “Ekklesía”, que significa assemblea ciutadana grega. El foc també tindrà un paper a la falla, i com a element, li donarà un determinat sentit. Els artistes han explicat també que la falla tindrà una sàtira i una forta crítica fent front als retractors d’aquestes falles experimentals i innovadores que les acusen de tot el contrari. Siga com siga, agrade o no agrade la curiositat de molts ciutadans i turistes els durà un ell més a una falla que ha ficat els peus en terra i ha trobat en l’experimentació una altra font de vida.

 CUBA – LITERAT AZORIN

“Una falla de Pelícuba” de Vicent Llacer. Ha sigut, per a mi, una de les sorpreses; després dels problemes de l’any passat amb l’equilibri de la falla, que al final va caure, ens porta una amb més risc, almenys això és el que sembla, una cosa que aplaudeix al valent artista. Molt atents al modelat i la pintura que de segur millorarà per a evitar alguns dels errors de l’any anterior. La part central de la falla serà una actriu de cine rodejada de importants i conegudes pel·lícules. Veurem el resultat al carrer però tinc molt bones sensacions per a aquesta.

REGNE DE VALÈNCIA – DUC DE CALÀBRIA

Després de deixar-nos un poc desconcertats amb l’estranya desaparició de la falla, el cap de setmana varen descobrir que ens estaven donant una pista de la idea de l’obra. Ara ja sabem que si que hi haurà cadafal i Sergio Musoles tornarà a ser el creador. Un monument a on la sàtira i la crítica van a ser el seu referent i intentarà superar el gran èxit de l’any passat. Gràcies a l’explicació coneixem que ens traslladem a “Las Vergas” a on els nostres polítics es juguen els nostres diners , no faltaran els espectacles com els de les feres, un tigre que simbolitza a la formació política Podem devorarà els vots, i un il·lusionista farà desaparèixer a la selecció espanyola després del seu fracàs simbolitzant amb açò el que la societat fa amb els problemes de corrupció, l’alegria, la crisi, els diners... tot apareix per a després desaparèixer. Una falla molt divertida i amb molt de moviment ben valorada, de segur, pel públic.

  

Benvinguda i Un poc de mi

Benvinguts al Bloc de Foc i Festes! Porte molt de temps pensant en crear un bloc dedicat a la meua major afició, les falles, mai donava el pas, però crec que ara és el moment.

Aquest bloc també naix gràcies al llegir altres com el de Un Nou Parot, El Corredor de Falles... Evidentment, mai tindré els coneixements del primer en història de l’art i tampoc podré recórrer tantes falles com el segon ja que el meu treball sempre m’ho va a impedir. Això si, vull crear un blog on donar l’opinió de diferents aspectes de les falles, vull compartir amb vosaltres les meues fotografies i experiències; i vull comentar les diferents obres, artistes, esbossos, maquetes... Tot açò ho faré en valencià, la meua llengua materna, la que deuria estar més present en els actes i escrits fallers, la que moltes vegades s’oblidem d’ella i, per tant, de la nostra cultura que, paradoxalment, mai es podrà entendre sense el  valencià. No espereu trobar a aquest blog Falleres Majors o Corts d’Honor, no tinc res en contra però opine que el seu sentit és cada vegada més irrellevant tenint en compte la nul.la independència que tenen. A més, pense que des de els mitjans de comunicació li donen massa importància i s’obliden que els que realment fan possible aquesta festa són les comissions i artistes (artesans, dissenyadors, escultors, guionistes...) i les seues relacions. Sempre em faig aquesta pregunta, que he vist tantes vegades a les xarxes socials i que et duu a reflexionar: Què passaria si no hi hagueren  Falleres Majors?  Ací ho deixe.

Ninot Falla La Victòria 2014 (Sagunt) d'Antonio Verdugo

Abans de dir res més, m’agradaria presentar-me, sóc un jove que viu a un poble proper al Cap i Casal però que sent les falles de la capital igual d’intensament. Mai he format part de cap comissió encara que en no poques ocasions hi he estat a un fil, sobretot, quan era un xiquet. Ara, crec que no voldria formar part, no per res, sinó perquè m’agrada visitar diferents ciutats durant les falles per a veure el màxim de monuments possibles, i dins d’una comissió seria molt difícil; a més, el meu treball no em deixaria gaudir al 100%. Encara així, he de dir que em quede amb les ganes de saber que es sent, no sé si tota la vida o no, el temps ho dirà. La meua afició per les falles comença des de molt molt xicotet quan, junt a ma mare, visitaven tots els monuments del meu poble (que no són pocs) seguint una ruta que em marcava any rere any. Recorde una vegada, al voltant dels set anys, que després de ser operat vaig dir-li als meus pares que jo volia veure les falles del meu poble, que no em volia quedar un any sense poder anar; i els meus pares  van optar per apropar-me en cotxe. També tinc a la memòria que feia falles amb paper i cartó, això si un poc rudimentàries,  i dibuixos amb la seua crítica i tot. Per a Sant Josep, els meus cosins i jo, un poc piròmans, construíem falles que cremaven després i teníem fins i tot una cosina que feia de Fallera Major.

Ninot Falla Infantil Na Jordana 2014 de Joan S. Blanch

Amb els anys, m’he convertit en una persona que li agrada visitar falles de les diferents ciutats pròximes a la meua, com València, Sagunt, Vall d’Uixó i Borriana. Cada any hi he arribat a més i he intentat veure més. Per això, aquest blog va a estar dedicat a les falles d’estos llocs amb les que he crescut i més conec.

Falla Infantil Císcar-Borriana 2014 de Juan Lluch i disseny de Carlos Corredera

Al bloc, tampoc vaig a menysprear les Fogueres d’Alacant, les quals visite tots els anys que puc i també hi faré articles dedicats a aquestes.

Foguera Carolines Altes 2014 de Pere Baenas

De moment, ho deixe ací. El pròxim article anirà dirigit a les maquetes de les falles de la Federació Especial, a on vos contaré la meua experiència així com vos comentaré la meua opinió respecte a les maquetes a on he vist prou nivell i de segur que hi haurà una bona secció especial 2015.