Recorregut fogueres d'Alacant 2015

Passades les fogueres del 2015 m'agradaria compartir la meua experiència a la Terreta. No és la primera vegada que hi vaig, les visite tots els anys que puc. Pense que a tots els "friki-aficionats" a les falles sentim una gran nostàlgia quan arribem a Alacant i tornem a veure ninots plantats per molts artistes que fa tres mesos ho feien a València; ací amb línies més modernistes però amb el mateix encant.

Similar al que ha passat a València, les fogueres han experimentat un petit creixement de la inversió en el monument al 2015, això si, quasi el 50% d'aquesta inversió ve motivada pel augment del pressupost de les fogueres de secció especial. Per eixa raó no poden parlar encara d'una recuperació de la crisi a les fogueres i més tenint en compte que 42 (vora el 47% del total de les fogueres) han plantat monuments inferiors als 10.000 € i 30 van estar a l'última secció que tornava a estar dividida en dos per a poder abastar la quantitat de monuments que han costat menys de 8.600€.

Altre fet destacable ha sigut els problemes d'algunes comissions amb artistes foguerers. Una va ser desqualificada per no estar acabada quan va passar el jurat i altres dos per no ajustar-se a l'esbós i no tindre els acabats correctes. A més a més, altres tres van denunciar que l'artista els va plantar la foguera més tard del previst i una foguera d'especial després de caure l'any anterior, va tindre problemes en la plantà d'aquest any amb el mateix artista. És anecdòtic que tots els contratemps han sigut d'artistes alacantins.

El vent del dia 23 també va afectar a diverses fogueres, entre elles l'especial Florida-Portatge i altres com Alfons El Savi, Port d'Alacant, Sant Antoni Baix i Polígon de Babel. Hem de tindre en compte que les composicions de les fogueres tendeixen a ser prou arriscades i, per tant, la meteorologia és clau.

A nivell de crítica es tira molt de menys la crítica local o autonòmica, la major part han optat per la nacional cosa que sembla un poc estranya tenint en compte el joc que poden donar els casos de corrupció al País Valencià o a la mateixa ciutat d'Alacant, l'estrepitosa perduda de les eleccions del Partit Popular...

No voldria deixar de parlar del valencià a les fogueres, em sap greu que moltes utilitzen només el castellà a la crítica. Les fogueres, símbol de la cultura alacantina, és a on més es podria fomentar ja que, no ho oblidem: perdre nostra llengua és perdre nostra identitat, perdre la nostra "aldea".

Després d'aquest resum general del que han sigut les fogueres 2015 vaig a comentar un poc amb més profunditat les fogueres que vaig poder visitar:

DIPUTACIÓ - RENFE

La infantil amb el lema "Agenda de fogueres" era obra novament del gran mestre Almela, com ve indicava un ninot molt emotiu dedicat a ell, ja són vint anys en els que treballa junt a aquesta foguera a on ha realitzat tant fogueres adultes com infantils (els últims sempre ja infantils).

La foguereta era una preciositat marca de la casa dedicada a fer un recorregut cronològic mitjançant xiquets que gaudeixen de les fogueres des de la despertà, passant per la plantà i l'ofrena fins la cremà i la banyà. Sorprèn molt que s'hagen tornat a quedar sense premi a la secció primera.

La gran, de l'artista alacantí Pedro Espadero, portava com lema "Il·luminats" i, com no, criticava una sèrie d'il·luminats i els seus discursos; com Belén Esteban, Pablo Iglesias, Bárcenas, Rita Barberá, Montoro... El remat era prou interessant ja que no et permetia distingir quina era la part davantera, només dos cares amb molt bona pintura et feien intuir-la. 

Un apunt, una crítica en valencià li hauria donat molta més gràcia. La foguera es va quedar amb un quart premi a la secció segona.

ALFONS EL SAVI

L'artista Andrés Europa plantava una vegada més al districte i per sisena vegada consecutiva a la secció segona, a on tots els anys havien aconseguit premi, mai havia sigut un primer però van estar prop al 2012 quan se'ls va atorgar un segon. La sort al 2015 no ha acompanyat i la foguera s'ha quedat sense premi.

El lema era "Què fem amb el nostre temps?" i tractava sobre les estacions de l'any i les activitats que es poden fer en cadascuna. Possiblement el modelatge va ser el que va deixar-los fora dels guardons.

Pel que fa a l'adulta, Paco Juan ja els porta plantant sis anys seguits amb una regularitat poc habitual a Alacant: sis fogueres, sis premis. Dels quals, dos han sigut el màxim guardó els anys 2013 i 2014. Enguany la comissió s'ha quedat a les portes amb un segon premi a la secció primera. La foguera tenia per lema "Mater Natura" i parlava sobre la defensa dels animals, potser les dimensions no foren les d'anys anteriors però la crítica va ser de les millors que vaig veure. El bou de Tordesillas, els bous embolats, gossos abandonats, el viatge a Botswana... van ser algunes de les escenes morals que impactaren prou als assistents.

HERNÁN CORTÉS

Javier Fernández tornava a plantar-los la infantil després d'un parèntesi que va ocupar fent la gran d'aquesta mateixa comissió, i, de nou, com no podia ser d'una altra forma va donar-los premi, en aquesta ocasió un bon quart premi a l'especial. Amb el lema "Ali-Cantín" s'abordava el tema de les coincidències entre la cultura xinesa i alacantina utilitzant la metàfora d'una unió entre un rei moro anomenat "Ali" i una princesa vinguda del llunyà orient amb el nom de "Cantín". Fent referència a eixes coincidències, les escenes parlen de tot el que ens uneix amb els xinesos: gastronomia, pólvora, ceràmica...

A la gran reapareix un vell conegut de la comissió que ja els va plantar al 2005, Paco Juan. L'artista alacantí ens va oferir "Brots", una foguera prou satírica a on no van faltar personatges televisius com Miley Cyrus i la seua transformació; o crítiques a la pujada de l'IVA del ministre Montoro, al corrupte Bárcenas, al "caloret" de Rita Barberá...  El més graciós de la foguera van ser els "Pequeños Nicolás" que rodejaven tot el monument; amb ells, l'artista tenia l'objectiu que en totes les fotos que es feren a la foguera estigués ell.

Respecte al premi es van haver de conformar de nou amb un premi a la meitat taula, un vuitè premi a la secció especial.

OFICIAL

Sergio Gómez va plantar per quarta vegada (la segona consecutiva) la foguera infantil, com indica el seu lema "Tabarca... un tresor baix la mar" tenia una temàtica marina que tan bé se li ha donat en altres ocasions. però aquesta amb el detall que tractava de l'illa de Tabarca i la seua riquesa marina. La pintura va ser una altra vegada el fort de Gómez.

Pel que fa l'adulta Pedro Espadero plantava per desena vegada. El lema era "38º20'N-Oº29'W", la situació geogràfica d'Alacant. Les dos impressionants cares del remat simbolitzaven la trobada dels elements del foc i de l'aigua a Alacant, en la part superior trobem reproduccions de Gastón Castelló, pintor i escultor alacantí. Tot açò acompanyat amb una estructura visible de fusta.

I per si encara no en tenien prou, en la part posterior trobaven un gran àngel protector d'Alacant. La foguera tractava sobre el caràcter obert i integrador de la ciutat.

L'artista es va atrevir a dir que era la millor foguera que havia plantat a l'ajuntament i jo em atreviria a dir que ha sigut de les millors que hem vist a la plaça. La pintura i l'acabat sobretot de les dos cares quedaran en la memòria de molta gent.

EXPLANADA-PORT-POSTIGUET

Una vegada més Enric  Ginestar planta la infantil però aquest any amb una diferència ja que pujaven a la primera secció, després d'aconseguir bons premis els dos anys anteriors a la segona. La foguera exaltava la ciutat d'Alacant, fent referència a l'emblemàtica Explanada on planten, a la mar i les platges, al sol, al castell de Santa Bàrbara amb el qual utilitzen un ninot humanitzat de la muntanya... En definitiva, al turisme. Un bon lloc per a plantar "Alacant, una ciutat vibrant" amb una molt bona pintura de la que es pot destacar el Neptú de la dreta. Finalment, es van quedar sense premi.

Després del bon segon premi que els va donar Mario Gual a l'any 2014, la comissió no anava a deixar-lo escapar i amb "Pleniluni" pretenia millorar el resultat. Misteriosament la foguera es va quedar sense premi. Utilitzant un remat fantàstic, amb un estil tan personal, parlava de les fases lunars les quals l'artista va decidir humanitzar. Molt bona composició que per a mi deuria haver sigut més valorada. Només una crítica, el pas d'una gran avinguda tant a prop fa difícil la visita per darrere sinó vols jugar-te la vida.

PORT D'ALACANT

La infantil la plantaven Palacio i Serra, uns dels triomfadors del 2015, i no és per a menys ja que li donaren un segon premi a la secció primera, el millor premi d'aquesta foguera des de l'any 2011 a on van aconseguir el seu últim primer premi a la secció especial. El lema era "D'ací mil anys" i ens conta que un jove alacantí que es crida Joan inventa una màquina del temps per a viatjar a les fogueres del futur i així ens indica com seran aquestes d'ací mil anys.

La gran a la secció primera va ser obra de Paco Gisbert per segon any consecutiu i tampoc hi hagué sort pel que respecta als premis. Tenia per lema "Bonica, pirops a una ciutat" i eixa va ser la temàtica, lloar la bellesa de la ciutat. La foguera no va utilitzar massa l'element de la crítica.

Com no, l'atractiu de la foguera és que es planta en una plataforma dins del Port de la ciutat el que fa que siga de visita obligada. És d'agrair l'esforç que any rere any fa la comissió per plantar en eixa ubicació.

SÈNECA-AUTOBUSOS

Òscar Villada va plantar una joia de foguereta amb el lema "Terra". Mitjançant xiquets disfressats de fruites i verdures es parlava de la rica producció agrícola que trobem a Alacant. La foguera era molt educativa i exemplar per als més xicotets. A més a més es feia referència a les diferents denominacions d'origen com el raïm del Vinalopó o la carxofa del Baix Segura. 

La foguera va rebre un tercer premi a la secció primera, una valoració prou fluixa per al nivell que presentava. Això si, la comissió si que l'ha valorat amb molt més encert premiant a l'artista amb una renovació per al 2016.

La gran va ser la guanyadora del 2015, Manuel Algarra i José Gallego portaven anys avisant que aquest primer premi els anava a arribar, i és que ja al 2013, el primer any que plantaven junts, van aconseguir un quart premi amb "Efímer" a la foguera Sant Blai de Dalt. Al 2014, encara van anar més lluny i amb "Eròtica" ja a la foguera Sèneca li van donar un tercer premi.

La foguera portava per lema "Elogi a la bogeria", títol del llibre del visionari Erasmo de Rotterdam i utilitzant fragments crítics d'aquest llibre a les escenes els autors volien aplicar-lo a l'actualitat. Escenes molt satíriques com el Papa "Don Limpio", les "ereccions" unflades o el famós Betlem dels liders del PP, PSOE, Ciudadanos i Podemos  i els reis de la corrupció que tant d'èxit ha tingut pels diferents mitjans de comunicació. Junt a la sàtira i a la crítica es va unir els colors clars i el bon acabat de tota la foguera, principalment de la imponent Joana "La Botja" del remat i del bufó que trobàvem a la part de darrere.

No em vull deixar el magnífic ninot de l'Exposició del Ninot que ja resumia la sintonia de la foguera abans de veure-la.

Amb el premi de Sèneca es trenquen quinze anys sense apropar-se al centre cap primer premi d'especial. També aquesta parella ha aconseguit que no sempre la foguera més gran ha de ser la millor de totes. Una bona composició, pintura i acabat junt a un molt bon guió han sigut la clau per a aquesta victòria,

PARC PLAÇA GALÍCIA

La infantil la plantava l'alacantí Roberto Chorro i tenia per lema "Juguem a casar-nos?". Una parella de xiquets enamorats era el centre de la foguera plantada a la secció quarta que, per quart any consecutiu, no va tenir sort pel que fa als premis,

Per a la gran van tornar a confiar amb el borrianenc després del bon sabor de boca que els va deixar l'any anterior amb una bona foguera a la que ni els vàndals van impedir que se li atorgara un sisè premi a la secció especial. Al 2015, tenia per lema "Aire, terra, aigua, foc... foc d'Alacant" amb un remat humanitzat d'eixos quatre elements, a destacar el sol que simbolitzava el foc que es viu al juny a la Terreta. Llàstima que els baixos no acompanyaven tant, encara que ací, si trobàrem crítica local amb el pacte tripartit de PSOE, Podemos i Compromís que s'acabava de donar a la ciutat. Un novè premi va ser el veredicte del jurat.

BAVER-ELS ANTIGONS

Iván Tortajada debutava a les fogueres després dels magnífics èxits obtinguts a València i ho va fer per la porta gran, amb un merescut primer premi a especial. "Tot el gran és xicotet" tenia un guió molt treballat amb els que ens explica la quantitat de coses que són grans i xicotetes a la vegada. Per exemple hi ha escenes com la de la solidaritat que s'aconsegueix amb xicotetes aportacions, l'amistat amb xicotets gestos com una abraçada. També hi ha referències a Alacant com la gran explanada que està feta amb xicotetes tessel·les o la gran palmera que es llança la nit de la cremà es obra de xicotets granets de pólvora. 

Voldria recalcar els dos grans ninots de l'esquerra amb els que l'artista simbolitza com els majors han treballat l'horta i els camps de la millor terreta del món. Fantàstica,

Pedro Santaeulalia i David Moreno han plantat la primera foguera junts a Alacant i el resultat no podia ser millor, primer premi a la secció primera. Una unió molt esperada principalment per les grans diferències d'estils que han presentat els dos als seus monuments. El lema era "Memento mori" (recorda que moriràs) amb el que ens volen mostrar la fugacitat de la vida i no podia hi haver un altre remat, una imponent dona molt prima amb un cigarret a la mà asseguda damunt d'una calavera.

Per baix, un Xaman, prop de ser ninot indultat per votació popular, fa els seus rituals màgics per fer recuperar els valors que van fer créixer a la societat. Altra escena que et fa reflexionar és la dels partits polítics que es perden en lluites internes i ànsies de poder en compte de buscar el bé de tot el col·lectiu. Molt satírica l'escena dedica al whatssap dels candidats a l'alcaldia d'Alacant i la seua picabaralla per aconseguir-la i molt emotiu també el record a l'artista foguerer Ramón Marco que va estar cinquanta-sis anys en actiu, arribant a plantar a la Plaça de l'Ajuntament de València l'any 1960, és l'únic artista alacantí que ho ha fet.

Baver-Els Antigons ha aconseguit el segon doblet consecutiu però el més destacat és que ha sigut cada any amb artistes diferents, al 2014 la infantil va ser obra de Julio Monterrubio i la gran de José Lafarga.

CAROLINES ALTES

Per segon any consecutiu els plantava Ximo Martí, i per segon any consecutiu el jurat li va atorgar un sèptim premi a especial. Aquest any la foguereta tenia per lema "Orquestra Carola" i com no podia ser d'altra forma parlava de música. Dalt un director dirigia una orquestra en la que no faltaven referències a uns cantants molt particulars com "Riu Ana", Pitbull, "Lady Caca"...;  a compositors cèlebres com Vivaldi o a cançons prou conegudes com el "Gangnan Style", "Paquito el Chocolatero"...

L'estil de Ximo estava molt present com es pot comprovar als ulls dels ninots amb les ombres negres que els caracteritzen tot açò acompanyat amb una molt bona pintura.

La gran era de nou, i ja van catorze anys, obra de Pere Baenas. I és lògic que any rere any la foguera conte amb ell ja que mai els ha baixat del pòdium i a més a més set anys els ha fet guanyar el primer premi, convertint a la foguera en la hegemònica del segle XXI.

    

La foguera amb el lema metamorfosi no podria tindre un altre remat que una papallona gegant humanitzada. Molt interessant el contra-remat del ninot meitat home meitat peix amb un molt bon acabat. 

La foguera tractava sobre els canvis que presenta a la societat, on tot no és el que sembla, per exemple, es critica que els partits polítics no es comporten igual abans d'eleccions que una vegada passades. També el ninot de l'exposició parlava de la metamorfosi de les fogueres que cada any renaixen de les seues cendres. Molta sàtira amb els canvis que pateix molta gent per la cirurgia. 

Com no, el més destacable de Baenas va ser la magnífica pintura i les formes de les figures que li van portar a un segon premi amb on no va faltar una certa polèmica, ja que la foguera criticava que el jurat no va emprar molt de temps per visitar-la.